Amigues i amics, d’aquí uns dies farà vint anys que va morir Ramon Oliu, el químic nascut a Cantonigròs que va crear la primera marató popular que es va celebrar a Catalunya i a l’Estat el 1978. He parlat algun cop d’ell. No sé, però, si he estat capaç de glossar prou bé la seva figura. Tampoc sé si es prou sabut el que va representar per a l’esport amateur aquell home obstinat, que, com que no li van donar permís per engegar aquella marató a Barcelona ho va fer al petit poble de Palafrugell. I no tant sols va posar en marxa la prova reina de l’atletisme: també va engrescar a molta gent a córrer pels carrers. Una novetat, perquè fins llavors només es corria a les pistes dels estadis i només si s’era atleta federat. No va parar d’exercir el seu mestratge en xerrades, i també va escriure un llibre, ‘L’essència del córrer’, que va ser una mena de bíblia de tots els que, entusiasmats, el seguíem. No n’hi havia per menys. El que deia resultava sempre alliçonador i valuós. Com, per exemple, “ Quan corro una estona pel matí, els problemes d’ahir s’han reduït i soc capaç d’afrontar els més complexos.” L’Oliu va deixar una enorme petjada. Un monòlit a Montjuic, una cursa al poble on va néixer, i parlar d’ell com ara, serveixen, tot i que modestament, per mantenir la seva memòria. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
27/01/2025
