7.4.13

Obstacles per a l'esport femení

Un assumpte que m’interessa des de fa temps és esbrinar el per què, a casa nostra i a tot Espanya, tot i que va millorant, hi ha una notable menor participació de dones que d’homes a les curses. A propòsit, una amiga m’ha fet saber d’un interessant estudi. Porta el títol de Actitudes y Prácticas Deportivas de las Mujeres en España (1990-2005), i ho va encarregar el Ministerio de Trabajo i Asuntos Sociales a una empresa.
 
És un totxo de 258 pàgines, que m’he llegit (en diagonal, he de dir), i transcric, succintament algunes de les conclusions que segons l’estudi expliquen el fenomen de la menor participació femenina en l’esport, que tot i no referit en concret al córrer, em semblen interessants per a aquest Calaix.
 
Va ser realitzat fa un anys, però segurament, tractant-se de valoracions sociològiques, manté la seva vigència.
 
Obstacles actuals per a l'esport femení
 
(...) L'exercici físic i la pràctica esportiva de les dones s'han vist limitats tradicionalment per prejudicis i estereotips sexistes que establien criteris d'exclusió o barreres per a la participació femenina. En l'actualitat hi ha obstacles que romanen, per la qual cosa la participació femenina és encara inferior a la masculina, no només en l'esport de competició, sinó també en la pràctica esportiva per salut i/o recreació. Entre aquests obstacles es poden destacar:

— Falta de temps lliure: és inferior en la dona que en l'home. La tradicional distinció de rols dintre de l'àmbit familiar entre dones i homes implica encara en l'actualitat una major càrrega de treball domèstic i obligacions familiars (fills, principalment) per al sexe femení, el que explica aquesta diferència quant al temps disponible per a l'oci en general, i l'esport en particular.

— Menor disponibilitat econòmica: la discriminació sexual en matèria de salaris segueix sent una realitat que també pot influir negativament en la pràctica esportiva, al disposar de menys diners per a activitats d'oci.

— Falta de reconeixement social: no existeix el mateix reconeixement al talent esportiu de la dona.

— Falta del sentit lúdic: a la dona se li assigna major «responsabilitat» en la conducció de la família.

— Diferents formes de socialització: com a conseqüència d'una educació diferent. Els motius per practicar esport són factors que diferencien l'ocupació del temps lliure en homes i dones. La majoria d'aquestes últimes al•leguen que realitzen exercici per a arribar a una millora en el seu benestar físic i psicològic, mentre que en el sexe masculí, el factor social té un major pes.

— Menor espai dedicat a l'esport femení en els mitjans: la divulgació i seguiment d'esdeveniments esportius femenins és considerablement inferior a la d'esports masculins.

— Menor pes en competicions femenines a nivell internacional tant en participació femenina com en nombre d'esports en els quals es competeix. El primer Mundial de futbol femení es va celebrar l’any 1990; el d’homes data del 1930. Les dones no van participar en les maratons dels Jocs Olímpics moderns, que havien començat el 1896, fins gairebé cent anys deprés.
 
Joan Benoit, la primera dona guanyadora de la marató dels Jocs Olímpics.
Los Angeles 1984

Adreça de l’estudi:

 
Miquel Pucurull