La meva resposta és no. Rotundament!
Fa
anys no es podia córrer pels carrers. Durant la dictadura estaven prohibides
les curses populars. Fins i tot, en la transició, la primera marató de
Barcelona es va haver de fer a Palafrugell per manca de permís. Poder fer-ho als
inicis dels vuitanta va ser una ventada d’aire fresc, generadora de llibertat. Van
començar a celebrar-se curses pels barris els diumenges. I van sorgir queixes
d’automobilistes, acostumats com estaven a ser el amos de la ciutat. Sobre tot,
es queixaven l’endemà de la marató, amb cartes als diaris, lamentant que no
havien pogut treure el cotxet del pàrquing. Els veterans com un servidor
recordem els improperis que havíem de sentir a les cruïlles, perquè els guàrdies
urbans ens donaven preferència de pas.
Amb el temps, afortunadament, la situació ha anat canviant; diríem que
el ciutadà irat s’ha anat educant i les
protestes són mínimes. Tanmateix, de tant en tant, algú es queixa a
l’Ajuntament per “l’elevat nombre de curses que hi ha a Barcelona”, demanant
que es facin, per exemple, “a Montjuïc o a Collserola per tal de no
entorpir els autobusos, els cotxes, les motos...” Per favor! La ciutat té
altres problemes molt més importants que no pas les curses atlètiques. Altra
cosa és que se’ls hi demani als polítics de l’Administració més habitatges
socials, menys contaminació, més espais per activar la vida social als barris o
menys barreres arquitectòniques. Però demanar-los-hi que algun diumenge de
l’any, els carrers siguin per als vehicles en lloc de per als ciutadans -que
els ocupen unes hores com a esbarjo- és retornar a unes èpoques per oblidar,
que, afortunadament, ja estan superades.
Miquel Pucurull
15/08/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada