Amics i amigues, una mica d’història. La Jean Bouin que es va celebrar diumenge, i que va significar, un cop més, una festa de l’atletisme, tot i que no tan glamurosa com anys enrere, és la prova per a federats més antiga de Barcelona. La primera es va fer el 1920, fa més de cent anys. Al llarg del temps hi han participat campions olímpics i del món. No tots, però, han vençut. El francès Alain Mimoun, or olímpic en marató, va quedar sisè; Fermín Cacho va haver d’abandonar. Tampoc van poder vèncer Martin Fiz o Abel Anton. Grans figures, però, l’han guanyat. Des de Mariano Haro fins a Zerzenay Tadesse, passant per Antonio Amoros, que ho va fer tres cops, o Gregorio Rojo, en sis. Amb tot, el regnat el posseeix Encarna Escudero, una corredora que en els anys setanta-vuitanta va entrar vencedora en set ocasions. Sabeu per què la prova du el nom de Jean Bouin? Nascut a Marsella, no tenia cap relació amb Catalunya. Li van posar el seu nom per tal d’honorar a un mític atleta francès, olímpic i recordman mundial de 3.000 i 10.000 metres. Ell no va saber mai d'aquesta cursa, perquè quan es va començar a celebrar, ja feia sis anys que s’havia mort. Tràgicament, per cert, perquè l’any 1914, durant la primera Guerra Mundial, el van matar els seus propis companys de l’exercit francès, per error, en un foc creuat. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada