Amics i amigues, s’acosta la marató de Barcelona. Una prova que el últims vint anys la guanyen atletes estrangers. Africans en concret, ells i elles. Com que l’Ultraesports l’escolta, bàsicament, gent jove, potser val la pena fer saber que no sempre ha estat així. Diverses vegades, abans del canvi de segle, l’han guanyat corredors i corredores de Catalunya: Tres homes i cinc dones. Els enumero. Rafa García, Fernando Diaz i Benito Ojeda. I Matilde Gomez, Quima Casas, Elisenda Pucurull, Núria Pastor i Eva Sanz. Podria fer ara un panegíric de tots i cadascun d’ells i elles; autèntiques glories de la marató a Catalunya. Ho vaig fer fa dos anys i ho vaig penjar a les xarxes com a reconeixement dels mèrits dels pioners de la distància a casa nostra. Però avui em permeto dir un curt apunt de la la mítica Quima Casas, que la va fer per primer cop el 1979, l’any que va començar a córrer. Fa pocs mesos, a l’octubre del 2021, amb més de 70 anys, també la va fer. I havent estat guanyadora tres vegades de la prova, el 1980, 85 i 87, no li va importar gens córrer-la en bastant més de 5 hores. Quan la vaig veure li vaig fer una reverència. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
06/02/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada