Dopatge

Amigues i amics, a l’atletisme hi ha un problema: cada cop que es bat un rècord del món d’alguna disciplina, en especial de la marató, molta gent pensa que l’atleta s’ha pres alguna cosa. És així perquè, malauradament, molt sovint, els maratonians i maratonianes, són noticia per casos de dopatge. Una lacra, sobre tot pel que fa als corredors i les corredores de Kenya. La llista de famosos atletes d’aquest país que han anat enxampant és nombrosa: la Jemima Sumgong, campiona olímpica. En Wilson Kipsang, plusmarquista mundial. Daniel Wanjiru, guanyador de la marató de Londres. Abraham Kiptum, plusmarquista mundial de mitja marató. Lawrence Cherono, guanyador de les maratons de Boston i Chicago... I fa poc s’ha sabut un altre cas, el de la també kenyana Ruth Chepngetich, que fa un any va aconseguir el record del món de la marató femenina amb un temps fabulós de 2 hores i 9 segons. Però el març d’aquest any va donar positiu a la mitja marató de Lisboa i l’han sancionat amb tres anys. Una pena, perquè l’exemple que donen als nens, als adolescents, a tothom, és nefast. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt

Miquel Pucurull 17/11/2025

Arribades frec a frec a la marató de NY

Amigues i amics, fa uns dies es va celebrar la marató de Nova York amb un final espectacular: els kenyans Kipruto i Mutiso van entrar a la meta junts. Va fer falta una foto finish per determinar que Kipruto va ser el primer per 16 centèsimes. És l’arribada a aquesta marató més disputada frec a frec per dos atletes. Però no és l’única. Un final semblant es va produir el 1994, amb els mexicans German Silva i Benjamin Paredes. Semblant i curiós. Anaven junts, i a pocs metres de la meta, en Silva, en lloc de seguir pel traçat marcat, va girar a la dreta i va agafar un camí equivocat. Què va passar? Doncs que, per inèrcia, estava seguint la moto que duia la càmera de televisió que retransmetia la prova. El vehicle es va retirar del circuit, i ell el va seguir. Se’n va adonar i va tornar a la ruta, però en Paredes li havia tret distància i només quedava un quilòmetre. Un quilòmetre que en Silva va fer -agafeu-vos- en 2 minuts i 40 segons. I va entrar primer, un parell de segons abans que el seu company. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull 08/11/2025

Famós trampós de la marató

Amigues i amics, El corredor que va arribar primer a la marató de Brussel•les de l’any 1991, l’algerià Abbes Tehami, amb un temps de 2h i 18 minuts, no va ser el guanyador. Quan estava a punt de pujar al pòdium per rebre la medalla i el taló de 250.000 francs belgues, va ser retingut. Els organitzadors, alertats per dos periodistes, van comprovar, amb fotografies de la sortida, que no havia corregut tota la cursa. L’alerta la van donar perquè havien vist el corredor al moment de començar amb un imponent bigoti, i en acabar, duia la cara afaitada. Havia passat per cal barber? No. El que havia passat era que la cursa l’havia començat el seu entrenador i amic, Bensalem Hamiani, de físic semblant i duia bigoti, i li havia lliurat el dorsal d’amagat a en Tehami, que no en duia, en el quilòmetre 12, darrere els arbres d’un petit bosc que hi havia al costat de la carretera. I entre el que es va estalviar fent-ne només trenta, i que era un corredor de cert nivell – havia estat campió del 1.500 del seu país- va arribar primer, convertint-se en un dels més famosos tramposos de la història de la marató. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull 03/11/2025