18.6.21

Adéu, Emma Roca

Estic trasbalsat. S’ha mort una amiga. S’ha mort l’Emma Roca. S’ha mort una esportista integral, pionera de les curses de muntanya. L’estimava. Havíem fet coses junts, xerrades, col•loquis... Em dol enormement. No me’n ser avenir. Tenia 47 anys.


Fa un any, ella ja estava seriosament malalta de càncer -jo no ho sabia- vaig fer aquesta petita i modesta glossa, que formava part d'un compendi sobre els maratonians i maratonianes històrics de Catalunya.  
 
Emma Roca
Barcelona, 1973
 
Mare de tres fills. Corredora, esquiadora, llicenciada en bioquímica i bombera. Va guanyar la marató de muntanya de l’Aneto l’any 1998 i va quedar segona el 1999. És membre de la selecció catalana de maratons de muntanya, amb les quals ha competit a nivell nacional i internacional, aconseguint -entre altres- la tercera posició al campionat d'Espanya d'esquí de muntanya i a la copa d'Europa. Al seu palmarès destaca la segona posició a la Marathon des Sables, i la tercera a l'Ultra-Trail del Mont-Blanc i als Cavalls de Vent. Ha estat campiona del món d’esquí de muntanya i campiona d'Europa de maratons d'alta muntanya. L’any passat, amb 44 anys, va ser la primera dona en la Costa Brava Stage Run de 85 km. I aquest any, tercera a l’Ultratrail d’Austràlia de 100 km.  Des que era petita mai no ha deixat de córrer. És extremadament activa; un referent a qui conec de coincidir amb ella en programes de ràdio i xerrades sobre l’esport i la salut. Ha escrit llibres sobre això i treballa en el projecte Summit (Salut en les Ultramaratons i els seus límits), una recerca per determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la seva salut que la resta.
 
Miquel Pucurull
24/05/2020
 
 
18/06/2021

12.6.21

L'Isidre Ferrer ens ha deixat

Els amics se'n van. He de dir-ho cada cop més sovint. Avui ho ha fet l'estimat Isidre Ferrer Cantal a l'edat de 85 anys.
 

Serveixi aquesta modesta glossa, a mode d'homenatge.  
 
L'Isidre va néixer a Mataró el 1935. Va començar a córrer quan ja era  veterà, als 39 anys, i va fer una carrera atlètica excepcional. Als 83, abans de la pandèmia, va ser capaç de córrer una cursa de 10k en 1h02 a Girona, o una mitja marató a Sant Cugat en 2h21. El seu millor registre en la marató el va obtenir quan tenia cinquanta anys: 2h45.05. També, entre aquesta edat i els cinquanta dos va córrer una mitja en 1h21 i 100 kms en 9h 47. Va fer un munt de maratons; ni ell mateix no sabia  quantes, i en els darrers anys es dedicava  a curses populars de menor distància. I ho feia intensament. Fins fa poc, cada cap de setmana participava en alguna o més d’una: en el 2015, als 80 anys, es va posar el repte de córrer cent curses i ho va aconseguir, la última la Cursa de Nadal de Sant Joan d’Espí. Ell i la seva dona, també corredora, van transmetre la seva afició a la seva família: la seva néta, Victoria Sauleda Ferrer, és una de les millors atletes de 800m d’Espanya. El coneixia des que vaig començar a córrer (competíem més o menys en la mateixa categoria), i gairebé mai vaig poder guanyar-lo. Confesso que ho intentava, però les seves marques (2h45 a la marató) eren inabastables per a mi, i per a molts veterans d'edat similar. L'Isidre, aficionat als escacs, fidel al seu club Maimakansu de Mataró, assidu participant a les curses i estimat per tothom del món del córrer, ens ha deixat. És segur, però, que la seva perseverança per mantenir-se en esplèndida forma mental i física  l'hi ha servit també per ser molt feliç fins el final dels seus dies

Miquel Pucurull
12/06/2021