A la vista que els populars som cada vegada més, la Real Federación Española de Atletismo vol controlar i regular el boom del córrer. I, no ens enganyem, treure'n partit.
Fa un parell d’anys es va inventar una mena de llicència per autoritzar-nos a participar en les proves del calendari nacional de curses en ruta. En deia el Carnet del Corredor. Inicialment costava 9 euros a l’any. Es va armar un bon sarau i van haver de rectificar i establir la seva gratuïtat. Gratuït però obligatori, és a dir imposat, al pur estil del “Ordeno y mando”. Amb tot, els populars varem seguir qüestionant el malaurat carnet, encara que fos de franc, l’oposició va ser tremenda i els va significar un fracàs. Si més no pel que fa a Catalunya.
Vet aquí, però, que la RFEA, llavors va reclamar al organitzadors la relació de corredors i corredores que participaven en les esmentades curses, amb les dades personals de cadascú, per donar-los d’alta -erra que erra- del dissortat carnet. Tots sospitàvem que darrera aquesta sobtada “estimació” de voler-nos tenir -tan si com no sota el seu aixopluc, hi havia l’afany de disposar de les referències de milers d’atletes anònims, per a, com a mínim, ser assetjats amb ofertes comercials de tota mena per part dels seus patrocinadors oficials.
De nou un fracàs. Afortunadament, alguns organitzadors s’hi van negar en rodó a facilitar-los-hi. I és clar, la reacció no va trigar gaire: aquelles curses van perdre la condició de prova del Calendario Oficial de la RFEA.
Com sigui, per treure’ns quartos com fos, es van treure de la màniga un altre mena d’impost l’any passat. Li diuen Licencia por un dia, com assegurança individual, al marge que els organitzadors ja en paguin una de col·lectiva. El cost és de 3 euros per cada participant en les esmentades proves “oficials” (o 5 en cas de les maratons),
A un servidor li és exactament igual si la cursa és “oficial” o no. Però proves com la marató de Barcelona no ho seria. I si no ho fos, els atletes federats i d’elit no podrien participar-hi, el resultats no s’homologarien, no tindria ressò a la resta del món...
Ni en somnis em podia imaginar que la RFEA arribaria a estimar-nos tant i voldria tenir-nos sota la seva ègida protectora. No ho havíem demanat. El nostre món va néixer lluny d’estaments, de despatxos i de llicències per voluntat pròpia. I es va anar desenvolupant magníficament, sense estar subjecte a ordenances alienes, com ho demostra el constant augment del nombre de practicants. Podríem seguir emancipats, lliures com sempre, sense cap document per córrer i sense l’empara d’una federació que mai no ha volgut saber res de nosaltres…fins ara.
Però és clar que esdeveniments com la marató de Barcelona ha de ser oficial. El no ser-ho, donada la categoria internacional que ha adquirit la prova, aniria en la seva contra. Raó per la qual, els organitzadors -sense haver d’enviar cap dada personal dels inscrits- van haver de pagar a la Federació una quantitat per a la d’aquest 2012. Què passarà en la del proper any? Quin sobrepreu suposarà? Qui ho assumirà? Una incògnita.
