Ramon Oliu (Cantonigròs. 31 de maig de 1923 – Hamilton. 3 d'abril de 2005) ha estat una de les figures més importants de l’atletisme català. Introductor i impulsor de la vessant popular, cal considerar-lo com el veritable promotor de les curses a peu a Catalunya i a l'Estat. Una pràctica esportiva que s’ha convertit en un fenomen social.
Llicenciat en química per la Universitat de Barcelona, va anar de jove a Estats Units a treballar, on va adquirir coneixements científics de molt alt nivell: Màster d’Enginyeria de Petrolis i Màster d’Enginyeria Química entre altres. A les primeries de la dècada dels setanta, quan tenia 48 anys, va arribar a la conclusió que necessitava fer exercici físic. Va començar a fer-ho al voltant de casa seva, a Princenton, i poc a poc es va convertir en corredor veterà de llarga distància, coincidint amb la febre per córrer que s’estava produint a Estats Units, el seu país d’acollida.
 |
| Ramon Oliu participant a la 1ra marató de Palafrugell |
Es va posar en contacte amb atletes que mai no sortien de les poques pistes d’atletisme que hi havia aleshores, i també amb dirigents esportius que quedaven esglaiats per les seves propostes de fer curses a peu pels carrers. I així, l’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l’ajuda de Raimon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol, va servir per difondre per tot Catalunya els avantatges del córrer, estenent la modalitat de fer-ho per plaer.
Per les seves relacions amb els organitzadors de la marató de Nova York, l'Oliu va aconseguir que un equip de Catalunya, format per Domingo Catalan, Josep Molins, Fernando Francisco, José Pro i Jordi Jorba, fos invitat a participar en la mítica prova de la ciutat dels gratacels d’aquell any 1977, on, contra tot pronòstic, van aconseguir un tercer lloc.
 |
| Ramon Oliu a finals dels anys noranta |
Dotat d’unes excepcionals qualitats com a organitzador, en Ramon Oliu va fer una feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des de la creació de les primeres maratons fins a curses de llarga distància, passant per conferències, xerrades, articles, i la publicació d’un llibre l’any 1979 i reeditat el 1999, “L’essència del córrer”, que va ser - i continua essent - una referència per a tots els atletes de fons.
Membre com era de l’Acadèmia de les Ciències de Nova York, escriptor, periodista, conferenciant, i pioner del córrer a peu, en Ramon Oliu, paradigma de la senzillesa personal, es considerava com “un corredor popular”, i així volia que se’l reconegués.
En acabar la seva labor professional a Catalunya el 1984, va retornar a Estats Units. Al cap de deu anys – quatre després de jubilar-se - se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 3 d'abril de 2005, als 82 anys.
....................................
El dissabte 16 de març de 2013, un dia abans de la marató d'quell any, la ciutat de Barcelona va retre un merescut homenatge a Ramon Oliu.
Es va inaugurar un monòlit amb una placa commemorativa a l'avinguda de Ferrer i Guardia, a pocs metres de l'emblemàtica Font Màgica de Montjuïc, en memòria d'aquesta figura singular, que tant important ha estat per l'atletisme popular català.
Dos aspectes rellevants: a Barcelona hi ha molt pocs monuments o carrers dedicats a esportistes; aquest n’és un, i en honor de qui és “responsable” de l'afició a córrer pel plaer de córrer. Per altra banda, el lloc on restarà instal·lat el monòlit per sempre més, és per on passen o comencen i acaben un munt de curses, i fou, exactament, el punt de sortida i arribada de la primera marató popular celebrada a Barcelona l’any 1980, creada i impulsada per ell.
------o------Miquel Pucurull
que sabries dir-me la data de neixement exacta ?
ResponEliminaVa néixer el 31 de maig de 1923 a Cantonigròs
ResponElimina