Per raons de família (la meva dona i la meva filla van ser maratonianes), la participació de les dones en el món del córrer és una qüestió que m’ha interessat molt sempre. I comprovo que, cada vegada més, s’hi estan incorporant a marxes forçades.
Fa un temps -no gaire- ens preguntàvem per què eren tan poques les que corrien en comparació als homes. I més encara, per què eren tan poques les que participaven a les curses. Això, feliçment, s’està acabant. Com si les raons que justificaven la manca de participació (diferències culturals, major paper de la dona a casa, incompatibilitat d'horaris laborals que impedien entrenar, etc.) s'estiguessin eliminant. Només cal veure, a qualsevol moment del dia, la quantitat de noies que corren pel carrers o els parcs per fer-nos idea de com ha canviat la situació.
No vol dir que estiguem a l’alçada d’Estat Units, on fins i tot en moltes proves urbanes hi corren més dones que homes, i tampoc a la d’alguns països d’Europa, però és un fet inqüestionable: les dones, a casa nostra, també corren.
Una mostra del que està succeint és l’augment de participació a les curses. A la de Bombers de Barcelona -la de 10 km més multitudinària de Catalunya i de més qualitat en tots els aspectes-, el nombre de dones que la van córrer (6.724) va creixer gairebé tres vegades respecte de les que van fer-ho fa tant sols quatre anys (2.372). L'increment del 2012 sobre l'any 2011 va ser un 47%, que és un augment altíssim.
I la proporció de dones sobre el total de participants és cada cop més alta, com es posa de manifest en aquesta mateixa cursa, que ha passat del 16% en el 2008 al 31% en aquest 2012. (Com a observació es podria dir que el ràtio homes/dones de 69/31 no és prou real, donat que els organitzadors, per tal d'estimular la participació femenina, van tancar les inscripcions però van admetre un nombre de dorsals més per a les dones)
Òbviament, com més curta és la distància, la proporció és major (a la cursa de 5 Km del Racc a Montmelò, amb més de 500 participants, hi van córrer més dones; el ràtio homes/dones va ser del 43/57). Però és molt significatiu i estimulant que en algunes de 10, com la dels Nassos del passat desembre hagi estat el 23%, o la de la Mercè del setembre el 26%, i la de Bombers sobrepasses el 30%. Són uns índex que fan patxoca. Les dones ja no han de sentir-se dir pel carrer, com més d’una i de dues van haver de patir-ho fa un temps: “A la cuina!”.
Miquel Pucurull
