Thank you very much, Mr Galloway

Moltes gràcies senyor Galloway.

Per què dic això? Perquè abans d’ahir vaig posar en pràctica el seu mètode a la marató de Barcelona i em va anar molt bé.

Un mètode concebut per a no lesionar-se, segons l’autor, que també és vàlid per a aquells que, com jo, i com m’ha passat en les últimes maratons, comencen a caminar i córrer -caminar cada cop més i córrer cada cop menys- a partir del km 25 o 30.

Jeff Galloway (un ex olímpic nord-americà de fons) recomana fer-ho al revés: caminar uns metres cada quilòmetre al principi, i a partir del 29 córrer sense parar fins el final. I així ho vaig fer, seguint una pauta que havia provat 15 dies abans amb 30 km. Des del primer km, cada cop que arribava a un senyal quilomètric caminava 1 minut. I en arribar al 29 vaig deixar de caminar aquest minutet i no vaig parar de córrer fins a la meta.

Total, l’experiència em va funcionar. El temps (5h39'10) no és per llençar coets, però quan el lògic seria anar més a poc a poc que l’any passat per raons biològiques, vaig acabar 17 minuts abans.

 Thank you very much, Mr Galloway.

A un corredor o corredora veterans, el mètode recomana aquests intervals en una marató, depenent del temps previst d’acabar-la:

Més de 6:00 h: 1-2 minuts de caminar per cada 1-2 minuts corrent.
Entre 5:30-6:00: 1 minut caminant per cada 4-5 minuts corrent.
Entre 5:00-5:29: 1-2 minuts caminant per cada 5-6 minuts corrent.
Entre 4:30-4:59: 1-2 minuts caminant per cada 6-7 minuts corrent.
Entre 4:00-4:29: 1 minut caminant per cada 7-8 minuts corrent.
Entre 3:30-3:59: 1 minut caminant per cada milla corrent (1.609 metres)
Entre 3:22-3:29: 30 segons caminant per cada milla corrent (1.609 metres)
Entre 3:16-3:21: 20 segons caminant per cada milla corrent (1.609 metres)
Entre 3:08-3:15: 15 segons caminant per cada milla corrent (1.609 metres)
Entre 2:50-3:07: 10 segons caminant per cada milla corrent (1.609 metres)

¿Per què va bé alternar el caminar i córrer al principi? Ell diu que “...perquè fas servir els músculs en diferents formes des del començament. Quan un grup de músculs, com els dels panxells del darrera de les cames, és usat contínuament, pas a pas, la fatiga se sentirà relativament aviat. Les àrees febles tendeixen a sobrecarregar-se i et forcen a baixar el ritme més tard. En maratonians veterans, aquesta situació és molt acusada. Per mitjà de la tècnica d'alternar caminar i córrer, es distribueix el treball en una varietat més gran de músculs, incrementant en un tot la seva capacitat”.

I no tant sols per als veterans caldria afegir. De fet, es diu que Bill Rodgers, company d'entrenament de Galloway, va posar en pràctica aquesta estratègia a la marató de Boston de 1975 i la va guanyar en un temps de 2h09’55, després de posar-se a caminar en diverses ocasions.

Miquel Pucurull
17/03/2015