Al que subscriu li agrada córrer curses atlètiques de tant en tant. No sap el què fa. No sap on s’ha ficat.
Fa quatre dies es va apuntar en una i, malgrat que la crisi fa que els preus de les coses es mantinguin o baixin, no és el cas de les inscripcions a les curses, i va haver de pagar més que l’any passat. Recuperat del sotrac que li va suposar el que una cursa popular costi igual que una entrada al Liceu, ha volgut inscriure’s a una altra i s’ha trobat que, en lloc de ser gratuïta com havia estat tota la vida, enguany costa 12 euros. Ha seguit buscant i ha vist amb estupor que una de 5km (la Jean Bouin de Barcelona al novembre) en costa 18: I una altra, també de 5km, que es fa a Granollers juntament amb la Mitja al febrer, encara costa més: 26 euros.
Un va començar a córrer quan els preus dels dorsals eren molt econòmics. Fins i tot, molts d'ells eren gratuïts. Les curses estaven pensades per a la gent popular; els organitzadors gaudien veient gaudir als que corrien; ningú se les plantejava per fer negoci; les grans marques no s’havien introduït en el món del córrer; i, d’un any a l’altre, els dorsals no pujaven gairebé gens de preu.
Un, que s’havia fet un programa de curses molt bonic per entrenar la marató, ara està preocupat i tremola només de pensar el què li ve al damunt. El seu temor és per si, a partir d’ara, les proves augmentaran el preu com l'última que va fer; costaran la bestiesa que costen; ja no n’hi haurà mai més cap de gratuïta... Segueix agradant-li córrer i participar de tant en tant en alguna cursa, però s’està preguntant si, al pas que anem, s’haurà d’empenyorar el rentavaixelles de casa per adquirir un dorsal.
Miquel Pucurull
Abans ningú q organitzes una cursa estava subjecte a la resposabilitat jurídica q sí està avui. Això fa q el corredor hagi de tenir una llicència temporal, l entitat ha de vetllar pels participants mobilitzant serveis sanitaris, assegurances de RC... En moltes curses s ha de vetllar pel corredor oferint avituallaments liquids i sòlids la qual cosa l organitzador (en el cas d entitats sense ànim de lucre) no pot assumir tot i rebre ajudes de marques conegudes. La gratuïtat avui en dia és impensable en una bona organització, altra cosa és qui ha d assumir les despeses.
ResponEliminaEn el cas de curses organitzades per empreses amb ànims de lucre podríem discutir els marges q s apliquen.
Josep
Un voluntari q inverteix molt temps de forma altruista en organitzar una cursa de les moltes q hi ha al país.