Estem tristos. Els que fa anys que pugem a córrer a la Carretera de les Aigües ens hem quedat orfes. S’ha mort en Maxi, un veí d’edat molt avançada que va viure en una de les cases que hi ha a prop de la carretera de Vallvidrera, fins que la família no va deixar que visques sol.
En Maxi era un home bo (amb tot el que significa l’adjectiu). Coneixia a tots els que hi anàvem els caps de setmana, i per a tots tenia una paraula amable. Era impossible no sorprendre’t en veure’l, ja ancià, muntat en bicicleta per fer uns quants quilòmetres, de casa seva a la "Font d'en Margalef" del Pla dels Maduixers, on hi feia un glop, i tornar (la font té altres noms -de la Maduixera; de Can Gomis; del Cigró- però nosaltres li diem "d'en Margalef", que era el cognom d’un amic del Maxi i nostre, que hi va posar una mànega de plàstic de color groc quan l'aigua esquitxava més que queia, per poder beure-hi a galet).
Menut, simpàtic, carinyós, xerrador...era impossible no parar-te un moment, encara que fos, per parlar del seu Barça.
En Maxi s’ha mort aquest diumenge, just desprès de complir 100 anys d’edat i d'haver fet el bé. El trobarem a faltar.
Miquel Pucurull
17/12/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada