A vegades em pregunten quina és la diferència del món popular del córrer actual en comparació amb temps enrere, quan va començar l'afició a casa nostra. I quina és la causa de l’alta progressió dels darrers anys.
Per mi no hi ha una sola raó ni una sola causa. Son diverses. Sense que vulguin ser les úniques, les principals, en la meva opinió, son:
-Les immenses possibilitats de dinamització que ofereix Internet. (Fa trenta anys, conèixer les curses que se celebraven, per exemple, era una epopeia)
-La incorporació de la dona al córrer. (Fa trenta anys eren molt poques)
-La influència de la publicitat. (Fa trenta anys no hi havia més marques de sabatilles que les Mates, les Joma, i para de comptar. De roba i complements, cap)
-La creixent recomanació dels metges a fer exercici. (Fa anys gairebé la majoria deien el contrari)
-L'estimulació que va suposar el renaixement de la Marató de Barcelona el 2006. (Fa anys no es passava de 3.000 participants)
-La possibilitat de sobresortir de l'usual que fa tothom. (Fa anys no estava tan a l'abast i no es podia explicitar perquè no existien les xarxes socials)
-El parlar del córrer dels mitjans de comunicació. (Fa anys, dels populars no deia res ni el Mundo Deportivo)
-El naixement d'empreses i emprenedors per organitzar curses. (Fa anys ho feien com podien les associacions dels barris, els clubs d'atletisme, els ajuntaments dels pobles...)
-La proliferació de llibres i revistes sobre córrer. (Fa anys, sense Internet, només hi havia les revistes en paper Marathon i Corricolari)
-La tendència a la imitació que tenim els éssers humans. (Fa trenta anys eren pocs; a mesura que s'ha vist que alguns corrien (els amics, els veïns, etc) i els hi anava bé, ha anat augmentat el nombre)
Miquel Pucurull
04/10/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada