A Barcelona honorem personatges indignes i oblidem a esportistes mítics

Des de fa temps, l’Ajuntament està estudiant canviar el nom de carres que tenen a veure amb els Borbons (passeig Joan de Borbó, plaça de Joan Carles I, avinguda Maria Cristina, etc) la tírria dels quals vers Catalunya és patent des de fa segles. De tant en tant en parlen els mitjans.

El general Prim

Hi ha casos, però, que no susciten enrenou. Resulta sorprenent els honors que li fem al general Prim a Barcelona (una rambla, un monument al parc de la Ciutadella...), perquè aquest militar va bombardejar la ciutat l’any 1843 per sufocar una revolta ciutadana, eminentment popular, que demanava canvis polítics. El bombardeig des de Montjuïc, amb bombes que queien de manera intermitent estava manat per qui llavors era el brigadier Prim. Va durar 81 dies el setge de les tropes governamentals que comandava, fins que va obligar a la rendició definitiva de Barcelona al govern de Madrid. Abans de començar a tirar bombes a la ciutat, va ser quan l’home va pronunciar la famosa frase: “O caixa o faixa”, és a dir, o la caixa per a l’enterrament, o rebre la faixa de general. I es va endur la darrera: li van donar el faixi de general, i per pacificar altres zones de Catalunya (Girona també la va bombardejar mesos després) va rebre el títol de Compte de Reus i Vescomte del Bruc. Hi ha coses que un no s’explica.

Monument a Antonio López

A destacats negrers esclavistes també els homenatgem. Antonio López (que té una plaça amb el seu nom i un monument a tocar de Correus, que sembla que s'enderrocarà aviat pel que diuen) i Joan Güell (que té un monument a la Gran Via/Rambla Catalunya). A propòsit de l’esclavatge, també hi ha dos carrers més dedicats a indians que n’eren fervents defensors pel negoci que els hi suposava: el de Biada al barri de Gràcia i el de Xifré (porxos d’en Xifré), enfront de la llotja.

Alguns militars de les guerres del Marroc dirigits per Franco tenen un nom de carrer: el Tinent Floresta, el Capità Arenas, el Comandant Benítez, González Tablas o el General Vives. Els seus historiadors diuen que les seves unitats militars es van caracteritzar per l’ús sistemàtic de bombardejos sobre poblacions civils. Fins i tot amb armes químiques prohibides a l’època per tractats internacionals.

I parlant de militars, al Poblenou hi ha el carrer dels Almogàvers, el brutals mercenaris de la corona d'Aragó i Catalunya del segle XIV. I en ple Eixample hi ha molts carrers dedicats a caps militars almogàvers: Roger de Llúria, Roger de Flor, Entença, Rocafort…

Barcelona està farcida de monuments i carrers o places amb noms de polítics, guerrers, militars, capellans, sants...però d’esportistes, molt pocs. Es poden comptar amb els dits d’una mà, màxim dues.

Monòlit a Ramon Oliu

Miracle fou que la ciutat honorés fa quatre anys a Ramon Oliu, l’artífex del món popular del córrer a Catalunya, amb un monòlit a l'avinguda de Ferrer i Guardia, a pocs metres de l'emblemàtica Font Màgica de Montjuïc. El lloc per on passen o comencen i acaben un munt de curses, i , exactament, el punt de sortida i arribada de la primera marató popular celebrada a Barcelona l’any 1980, impulsada per ell.

Sovint es diu -un servidor ho diu- que no honrem com cal als esportistes. I és una veritat com un temple: només s’ha de veure que,  fins i tot, a un jugador de futbol llegendari com en Kubala, fa temps que s’està demanant que li posin un carrer i res de res.

Ladislau Kubala

Hi ha un carreró mig amagat a l'interior d'una illa de cases del carrer Numància que duu el seu nom. Poca cosa, pel que va significar per a la ciutat aquest jugador de llegenda. I no hi ha manera. Al nomenclàtor ni hi figura. Com una gran cosa, dintre de l'àrea privada del recinte del Camp Nou hi ha una estàtua. No s’hi assembla gaire, per cert.

La relació d'esportistes catalans o arrelats a Catalunya desapareguts, que haurien de tenir una distinció honorífica a la ciutat de Barcelona és gran. (Al meu parer no s'hauria d'esperar a que passessin cinc anys des de la seva mort; una norma actual, que ho estableix, és una bajanada).

Per dir-ne alguns:  Antoni Ramallets, el millor porter de la història del Barça; Joan Segarra, el que fou el seu capità molts anys; Johan Cruyff , el mític jugador i entrenador; Josep Parra, l'emblemàtic jugador del RCD Espanyol, Eduard Kucharsky, el llegendari jugador de bàsquet; Lluís Ysamat, considerat un dels millors porters d'hoquei herba del món;  Juli Soler i Santaló i Maria Antònia Simó, pioners de l'excusionisme d'alta muntanya i de l'escalada respectivament; Jep Desclaux, un dels millors jugadors de rugby de la història; l'atleta Rossend Calvet, guanyador de la primera Jean Bouin; Lluís Meléndez, el primer atleta català que va participar en uns Jocs Olímpics; Guerau Garcia, pioner de la marxa atlètica i periodista; Joaquima Andreu, una de les primeres dones que va practicar atletisme a Espanya; Gregorio Rojo, corredor i entrenador de llegenda; la tennista Rosa Torras, la primera dona que va participar en uns Jocs Olímpics... 
La llista podria ser llarga.

                                                     ------------------------

Miquel Pucurull
12/07/2017

Inspirat en els articles
i 'Ells no tenen cap carrer' de Marc Sanglas (l'Esportiu) http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/57-opinio-esports/673864-ells-no-tenen-cap-carrer.html
 i 'Els noms dels carrers de Barcelona: el passat a debat' de Gustau Nerin. (El Nacional.cat) http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/nom-carrers-barcelona_101388_102.html