Fa anys, obcecat per fer les maratons seguint
estrictes i exigents plans d’entrenament,
vaig quedar estorat pel que deia en una entrevista Jack Foster, un
maratonià d’elit de Nova Zelanda. Em va captivar la seva filosofia: “Jo no
m'entreno mai per a cap marató; surto a córrer i a gaudir tots els dies, i
prou.” Curiosament, Jack Foster no va practicar atletisme fins els 32 anys.
Treballava en una oficina, i per distreure’s corria en bicicleta. Quan va
començar a córrer a peu va destacar ràpidament. Als 37 ja era un dels millors
atletes de llarga distància del seu país. Als 40 va córrer la marató dels Jocs
Olímpics de Munic, on va quedar vuitè. I als 41 anys va fer segon a la dels
Jocs de la Commonwealth, amb la seva millor marca: 2h11. Als 44 va tornar a ser
olímpic a Montreal, i als 50, amb 2h20 va batre el rècord mundial de la seva
edat. També deia, “Per recuperar-me després d’una prova segueixo una regla
d’or: un dia de córrer fàcil per cada quilòmetre corregut”. Jack Foster no va
deixar de córrer mai, fins que, malauradament, va morir atropellat per un cotxe
mentre circulava en bici a prop del seu domicili. Una casa a la façana de la
qual, aquest atleta mític que corria pel plaer de córrer, hi tenia una rajola
amb aquest pensament seu: “No deixem de jugar perquè ens fem grans. Ens fem
grans perquè deixem de jugar”.
Miquel Pucurull
15/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada