No sorgeixen maratonians ni maratonianes de nivell

És sorprenent que, malgrat cada vegada hi ha a Catalunya més atletes que corren la marató, els que aconsegueixen marques de qualitat són molt pocs. Tant en homes com en dones, Certament, observes les classificacions de fa vint-i-cinc o trenta anys, per exemple, i les d'ara, i te n’adones que el nivell general ha baixat moltíssim. En tots els casos. En el dels populars -que no és un drama, per descomptat- i en els dels professionals, que aquest si que és preocupant. Si mirem el rànquing català de les 50 millors marques de tota la història de la marató d’homes -encapçalat per José Rios amb 2h07 assolit el 2004-, només n’hi figuren 11 aconseguides en els últims quinze anys. Totes les demès són de fa molts; algunes d’en fa 35, com la d’Alfons Abellan, que amb 2h13 es manté com la novena millor. I pel que fa a les dones, passa una cosa semblant. Dels 50 millors temps de sempre, només 18 són dels últims quinze anys. La majoria –amb l’excepció de les 2h30 de Marta Galimany enguany i les 2h32 de Marisa Casanueva fa dos anys -  es mantenen en els llocs preferents del rànquing des de fa dècades. Per posar un exemple, Maria Luisa Muñoz, que amb 2h 28 figura com la primera d'aquest rànquing, va aconseguir la marca fa vint-i-tres anys, la  tercera en fa divuit, la cinquena i la sisena vint-i-nou, i així successivament. No sé on està la raó. Però el cert és que a casa nostra fa molt temps que no sorgeixen maratonians ni maratonianes de nivell.

Miquel Pucurull
03/08/2019