Cada cop hi ha més gent d’edat avançada que fa esport,
i sovint apareixen notícies als mitjans sobre esportistes molt grans. Fins i
tot centenaris, com va ser el cas fa poc,
en què un francès de 105 anys, de nom Robert
Marchand, va batre el rècord del món de l’hora de ciclistes de la seva edat
(li van establir una categoria especial per a ell), corrent 22,547 kms. Es va
dir que era la persona més vella del món
que practicava esport. Però potser no és així, perquè n’hi ha un, l’indi Dharamp Singh de 121 anys, que corre a
peu. Hi ha un documental recent que ho il·lustra, (veure a sota). Ha guanyat medalles
en campionats nacionals i internacionals i ha estat capaç de córrer curses de
5k als 119. Tot i que té documents que acrediten la seva edat, hi ha molts
dubtes sobre la seva veracitat i alguns metges es mostren escèptics. Però l’home
es defensa i assegura que "els que m'acusen de falsejar la meva edat estan
gelosos de la meva salut i la meva capacitat per córrer. Si em veiessin caminar
amb un bastó i l'esquena doblegada, ningú dubtaria de la meva edat”. A mi em
fascina, més enllà de les marques que puguin fer, el fet que aquestes persones
tan longeves tinguin encara la il·lusió de pujar a una bicicleta o posar-se
unes sabatilles.
04/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada