Són molt pocs els esportistes d’elit que es mullin en política. Hi ha
qui ho justifica afirmant que “no s’ha de barrejar política i esport”. Crec que això és
absurd: els homes i les dones son essers
polítics per definició. Per això, i en les circumstàncies actuals, cal destacar
les veus d'esportistes de nivell -poques, insisteixo- que es manifesten en favor
de la independència del nostre país. Dels que conec més, els atletes Núria Picas i Kilian Jornet,
els alpinistes Ferran Latorre i Oscar Cadiach, del
futbol, Pep Guardiola, els motoristes Aleix i Pol Espargaró, del bàsquet, Salva Maldonado i Carme
Lluveras i Ona Carbonell i Anna Tarrés de la sincronitzada.
També n'hi ha un altre l'Andreu Ballbé, una glòria de l'atletisme, ja retirat de la competició per raons d'edat, que proclama a tort i a dret la necessitat d'una Catalunya independent. En Ballbé, olímpic i recordman d’Espanya de 800m durant vint-i-dos anys, va rebre una invitació del president del Comitè Olímpic Espanyol fa dos anys convidant-lo a un homenatge als esportistes que van participar als Jocs de Montreal. Es va publicar en alguns mitjans de comunicació (el Marca un d’ells) que l’atleta li va contestar amb una carta dient-li que no hi aniria. I no hi va anar. No volia participar en l’homenatge ni acceptar el diploma que havia de rebre. La raó: condemnar la repressió que el govern espanyol exerceix sobre Catalunya. L’atleta li deia que va participar en els Jocs representant Espanya, però amb els anys se n’havia adonat del menyspreu i la humiliació permanent que ha patit la seva terra. I en Ballbé, a qui felicito per la defensa del nostre país, s’acomiadava amb un contundent missatge: "Ya me pueden eliminar de la lista de olímpicos españoles, porque soy olímpico pero ya no soy español ni lo seré nunca más. Por imperativo legal mi DNI lo pone, pero espero que eso pueda modificarse en un futuro muy próximo".
També n'hi ha un altre l'Andreu Ballbé, una glòria de l'atletisme, ja retirat de la competició per raons d'edat, que proclama a tort i a dret la necessitat d'una Catalunya independent. En Ballbé, olímpic i recordman d’Espanya de 800m durant vint-i-dos anys, va rebre una invitació del president del Comitè Olímpic Espanyol fa dos anys convidant-lo a un homenatge als esportistes que van participar als Jocs de Montreal. Es va publicar en alguns mitjans de comunicació (el Marca un d’ells) que l’atleta li va contestar amb una carta dient-li que no hi aniria. I no hi va anar. No volia participar en l’homenatge ni acceptar el diploma que havia de rebre. La raó: condemnar la repressió que el govern espanyol exerceix sobre Catalunya. L’atleta li deia que va participar en els Jocs representant Espanya, però amb els anys se n’havia adonat del menyspreu i la humiliació permanent que ha patit la seva terra. I en Ballbé, a qui felicito per la defensa del nostre país, s’acomiadava amb un contundent missatge: "Ya me pueden eliminar de la lista de olímpicos españoles, porque soy olímpico pero ya no soy español ni lo seré nunca más. Por imperativo legal mi DNI lo pone, pero espero que eso pueda modificarse en un futuro muy próximo".
Miquel Pucurull
12/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada