7.11.19

Ara tothom parla de la marató

El passat cap de setmana ha estat gloriós pel córrer. El diumenge, l’alemany Jan Frodeno va batre el rècord del món de l’Ironman, i la kenyana Brigid Kosgei el de la marató femenina. I un dia abans, el també kenyà, Eliud Kipchoge, va baixar de les dues hores a la marató. Històric de debò. Però els xafa-guitarres de sempre han posat el crit al cel. Diuen que les seves sabatilles no estan homologades, que l’ajudaven moltes llebres, que s’avituallava quan volia, que on ha de baixar de dos hores és en una marató convencional, i no sé quantes coses més. Dels ajuts entre cometes val més no parlar-ne. Sostinc que després de veure com va acabar, fresc com una rosa, sense cap mostra de cansament, no tinc cap dubte que baixarà aviat de les 2h en una marató homologada. I una cosa: amb el què va fer, el córrer -l’atletisme- ha donat un pas de gegant. En va parlar tothom: emissores, teles, xarxes, diaris i fins i tot la gent del carrer. I en fa estar content. Fa uns anys només parlàvem de la marató els quatre que corríem a la Carretera de les Aigües de Barcelona. 


Miquel Pucurull
18 Octubre 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada