Ron Hill, una llegenda de la marató.

Fa un any es va morir una llegenda de la marató, l’anglès Ron Hill, el segon home en baixar de 2h10, campió d’Europa de marató el 1969, guanyador de la de Boston, tres cops olímpic i no sé quantes fites més. Tenia 82 anys. La malaltia d’Alzheimer ha pogut amb ell en tres. El 2013 el vaig conèixer. Estava en plenes facultats. Va venir a Barcelona i va córrer la Cursa de la Mercè. La va fer en 52 minuts, un quart d’hora menys que jo, que tenia la seva mateixa edat. 

El vaig entrevistar per a una revista digital. Em va dir coses molt curioses i interessants. Entre altres, que corria cada dia de l’any des d’en feia 44 (de fet, ho va fer durant 52 seguits, del 1964 al 2017, quan se li va desenvolupar l’Alzheimer) Em va explicar que els anys 90 va patir un accident de trànsit on es va trencar l'estèrnum, amb la sort, segons ell, que aquell dia ja havia sortit a córrer. L’endemà el van donar l'alta de l'hospital i va haver d'esperar a que la seva dona hagués anat a comprar per sortir de casa i córrer d'amagat. Em va dir que havia corregut 115 maratons i que mai no va tenir entrenador.

Extracte de l'entrevista:

MP: Quin és el seu secret per no lesionar-se?

RH: Penso que sóc bastant afortunat. Tinc una constitució lleugera i no he pensat mai en les lesions. És qüestió de mantenir-se saludable corrent cada dia. Aquest jo crec que seria el secret.

MP: Una curiositat, ¿estira abans de córrer?

RH: Doncs no. En la meva època, quan corria en 2h09 la marató, ni jo ni ningú no estirava. Començàvem corrent suaument i s'escalfava i estirava de forma natural.

MP: Vostè va dir una vegada que no bevia durant una cursa.

RH: Veig gent en una cursa de 5 quilòmetres portant ampolles d'aigua No cal! Hidratar està bé si corres 4 hores en una marató, perquè ho necessitaràs, però si corres en 2h20 no necessites beure. A més, hi ha dues raons més per les quals no bec. En els meus temps et donaven aigua en gots de paper i era summament complicat beure i córrer alhora. Acabaves tenint problemes amb el diafragma. L'altra raó és que si bevia començava a pensar amb el què faltava per al següent avituallament, i jo no volia pensar-hi. Si et dones compte els kenyans no beuen. Ells només es mullen la boca i ja està.

MP: Per què ara no corre maratons?

RH: A la dècada dels vuitanta vaig córrer dues maratons de Londres per sobre de 2h50, i em va fer mal. Em preguntava per què feia això; no m'estava divertint, m'estava fent mal!

Vaig esperar cinc anys més per córrer el centenari de la Marató de Boston, la vaig córrer a 3h12 i vaig decidir acabar amb les maratons, i aquesta va ser l'última.

Tot i córrer maratons a bon ritme, el meu cos, va trobar fins a les mitges maratons massa forts i no va ser fàcil adonar-me'n. Això em va ferir. Pensava: bé, córrer és per passar-ho bé, no? No tinc intenció de fer una altra, bé potser un dia ho provo a pas còmode, tinc curiositat per veure què passa.

MP: Està corrent cada dia Com s'imagina el futur?

RH: Bé, vull córrer cada dia fins al final, és molt saludable! ¿Perquè parar? Córrer és bo per al cos i la ment.

La gent em pregunta per què competeixo avui dia. Bé, doncs perquè em manté en forma, no només entrenant millores. En els últims 2-3 anys he perdut entre 2 i 3 minuts en 10 km. Què puc fer? Doncs res, acceptar-ho.

Ron Hill, un mite atlètic que ens va deixar i a qui no oblidem. 

Miquel Pucurull