La progressió de les dones en el món del córrer

Amics i amigues, la progressió de les dones en el món del córrer és un fet incontrovertible. A mesura que n’hi ha més que corren, se succeeixen dades espectaculars. L’última de fa quinze dies: a València, una corredora etíop, la Letesenbet Gidey, va aconseguir el rècord del món de mitja marató de dones corrent-la amb 1hora, 2 minuts i 53 segons. No us ho perdeu: aquesta marca femenina és millor -més baixa, vull dir-, que la del record del món d’homes de fa quaranta-quatre anys, quan es van començar a comptabilitzar les plusmarques d’aquest tipus de prova. El gener de 1977, el també etíop Miruts Yifter, va fer 1 hora, 2 minuts i 56 segons. És a dir tres segons més. A voltes amb les dades, en quaranta anys, els homes han baixat 4 minuts el temps del rècord mundial de la mitja, i les dones l’han rebaixat 11 minuts. Tot plegat em fa recordar el què va dir el doctor Van Aaken en una conferència que va fer a Barcelona l’any 1981. El metge alemany havia estudiat a fons les característiques físiques de les corredores i la seva evolució, i ens va deixar a tots atònits en assegurar que, amb el temps, i pel fet de tenir més reserves de greix al cos, la dona guanyaria a l’home en les curses de llarga distància. Tindria raó? Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.                      

                          

Miquel Pucurull

09/11/2021