- Proliferen els “emprenedors” que, amb el boom del córrer, organitzen curses. Alguns són corredors, o ho han estat, i altres no. Uns i altres ho fan per guanyar diners. Res a dir. Només que, es nota molt quan la cursa està organitzada per algú que sap de que va això del córrer. Quan és que no, les curses acostumen a tenir mancances.
- Augmenta el nombre de dones que corren curses. En tres anys, a Catalunya han doblat la seva participació (Segons una mostra de 52 mateixes proves).
- L’augment de participació femenina és fa molt palès en les curses de 5 km (en algunes ja hi ha més dones que homes) i en les de 10.
- Augmenten els participants en proves ultres. Qui sap si degut al “fenomen Kilian Jornet” o perquè cada vegada es busquen reptes més extrems.
- Augmenten el nombre d’artefactes “necessaris” per córrer: GPS, pulsòmetres, podòmetres, rellotges amb alarmes, ulleres tornassolades...
- Augmenta el nombre de llibres sobre el córrer que es poden trobar a les llibreries. Alguns fins i tot en català.
- Creix de forma exponencial la incidència que el món del córrer té a les xarxes socials. El Twitter i el Facebook és un mitjà extraordinari per a dinamitzar-lo.
- Augmenta l’ús de sabatilles minimalistes, amb sola molt prima, en contrast a la importància que se li ha donat sempre a les d'un bon amortiment. El temps dirà.
- Augmenten els mots ianquis en el món del córrer: “runner”, “running”, “finisher”, “training”, “trail”...
- Augmenta la inclusió d’anglicismes en els noms de les curses. Es podria suposar que és per atraure els estrangers que ens visiten. Sí, però no: fins i tot al poble de Sant Feliu de Pallerols es fa la Warclubs Run; a Sallent hi ha la Bell Race; a Igualada la Urban Running Show...n‘hi ha més de 40 batejades així.
- Augmenten les curses nocturnes. Millor dit, apareixen darrerament; fa pocs anys gairebé no n’hi havien
- Augmenten el preus de les curses malgrat la crisi. Paradigmàtic: 18 euros costa la inscripció de la Jean Bouin de 5 km del novembre. (A la resta de l'Estat, el preu d'un dorsal de les de 10 Km és de 8 euros de mitjana i el de Catalunya és de 12. I en el cas de les mitges, el preu a fora és de 14 i aquí 17).
- Augmenten les proves que afegeixen una cursa més a la bàsica, aprofitant la mateixa estructura. D’aquí ve que cada dia hi hagi més curses de 5 km.
- Augmenten les curses que se celebren els dissabtes. Se suposa que els organitzadors, en veure que els diumenges estan plens de proves, en fan els dissabtes pensant -i segur que és així- que més d’un correrà els dos dies en lloc d’un.
- Disminueix el nombre de curses gratuïtes. La crisi afecta als ajuntaments i als clubs o altruistes que n’organitzaven. En bona mesura perquè se’ls hi exigeix alts costos d’assegurances que fa uns anys no eren necessaris.
- Disminueix el nombre de quilòmetres setmanals per entrenar. Hi ha plans (erronis i perillosos al meu parer) que “asseguren” que es pot fer una marató corrent 25 Km a la setmana.
Miquel Pucurull
22/09/2013
Perdona però els organitzadors de la Warclubs Run de St Feliu de Pallerols no organitzem la cursa per fer diners, tot el contrari, ho fem perqué ens agrada i volem que la gent gaudeixi de l'entorn practicant l'esport que ens agermana. Salut i km.
ResponEliminaCrec que sortiu al grup de "Augment dels anglicismes en el nom de les curses".
EliminaSuposo que en Pucurull volia dir que en lloc de posar-li aquest nom, podíeu haver-li posat "Cursa dels corredors guerrers de St Feliu" o alguna cosa semblant.
Hola, no crec que en Miquel ni tan sols suggereixi això que dius. Només cita la Warclubs Run com a mostra de la popularització d'anglicismes sense finalitats turistiques.
ResponEliminaCom en qualsevol boom, i més ara que hi ha crisi, sempre surt i sortirà gent que vulgui aprofitar l'empenta per fer negoci, en tots els sentits: curses, materials diversos, serveis, etc.
ResponEliminaPer posar alguns exemples, jo treballo en una llibreria i, des que es parla tant d'independència, mai s'havien venut tantes estelades i derivats, i això ha estat possible per la quantitat de gent que ha muntat empreses únicament i exclusivament per fer negoci amb això. El mateix passa amb el boom del llibre 50 Ombres de Grey, des que va sortir, les vendes de literatura eròtica s'han disparat, així com els tupper-sex (no se si s'escriu així) i la venda de joguines eròtiques diversos.
Però com tot boom, tindrà data de caducitat i la majoria de proves desapareixeran del calendari perquè no hi haurà gent perquè tantes i tantes surtin rendibles o siguin viables, quan Catalunya sigui independent;-) les vendes d'estelades baixaran en picat i les empreses tancaran i quan la gent es cansi de les joguines eròtiques, tant del mateix.
Unes tendències que comparteixo. Un bon llistat per iniciar un debat!
ResponEliminaNo sé si realment es podrien incloure, en suggereixo alguna més:
ResponElimina- Han augmentat les marques i models de sabatilles, cada cop més especialitzades
- Hi ha molta informació en pagines web i revistes electròniques que donen molta informació al practicant, amb més o menys rigor, ja sigui de materials, preparació física, etc. Molts aprofitent la base de les xarxes socials
- El material de recuperació, sobre tot els sistemes compressors prenen força de nou
- La motxilla d' hidratació és un element que cada cop s incorpora més al equip del corredor
Impressionant treball del Miquel, et felicito per tota la currada que has tingut, un 10, e impressionant les dades que dona, aquest esport en aquests moments és molt viu i aquests números ho diuen tot, ojala que continués igual sempre, encara me'n recordo quan a Catalunya hi havia unes 2o o 30 curses i gairebé totes eren mitges maratons, ara dona gust escollir curses de tot tipus, tinguin el nom que tinguin o sigui qui sigui els que ho organitza, per a mi el que més hi compta d'una cursa es que estigui ben organitzada i tingui un preu considerat, entre 12 o 13 euros és raonable. Gracies Miquel de nou pel reportatge/informe
ResponElimina