1.9.21

A l'estiu, i a l'hivern, llibres sobre el córrer


Tinc debilitat pels llibres sobre córrer. En tinc un munt. D’antics, com “L’essència del córrer” que va escriure l’artífex de la marató a Catalunya, l’enyorat Ramon Oliu el 1979, i de recents, com el d’en Xavier Bonastre, “100 històries del córrer”, i el de la Nùria Picas, "Ara o mai".  En tinc   de l’Arcadi Alibés,  l'Empar Moliner, l’Albert Jorquera, en Kilian Jornet, en Marc Cornet, l'Emma Roca, en Xavier Avellana Revuelta, l'Emelie Forsberg, en Roger Roca, en Sebas Guim, en  Francesc Torralba, l'Astrid Barqué, en Marcel Zamora, la Silvia Tremoleda, en Murakami...Llegir-los i rellegir-los m’inspiren. També en tinc de metges corredors. Del Dr. Pere Pujol i del Dr. Sheehan, dos gurus del córrer dels anys vuitanta; uns tresors perquè en aquella època eren pocs els metges que recomanaven fer exercici, i menys encara córrer. Un altre de la metgessa catalana, Eva Ferrer, que diu  que córrer tres cops per setmana entre mitja hora i una hora, amb certa intensitat, resulta millor que prendre pastilles per a la depressió. M’estimulen molt els llibres dels metges corredors. Sempre penso que si ells corren, no pot ser tan dolent per a les articulacions com es diu.
 

Miquel Pucurull
05/08/2019