Amics i amigues, que ningú digui que això del córrer va de baixa. Arreu, cada cop hi ha més gent que s’hi dedica. Fins i tot a la Sibèria. Fa quinze dies s’ha celebrat una marató al voltant d’Oimiakon, considerat el poble més fred del món. La van acabar 65 participants, més del doble que l’any passat. La van córrer a 53 graus sota cero. Es deia que la Polar de Groenlàndia era la marató més freda del món perquè es corre a 15 sota cero, que també aviat està dit, però aquesta és per llogar-hi cadires. El guanyador l’ha fet en 3h22 i la guanyadora en 4h09. La de l’altre dia era el tercer cop que es feia. En la primera, el 2020, van sortir 16 i ningú la va acabar. Es va donar com a guanyador a un veí del poble que va plegar al km 38. Se m’acut que potser es va considerar que era el vencedor perquè, malgrat abandonar, era l’únic que encara no estava congelat. Pel què m’ha dit, l’Arcadi Alibés, el conegut periodista de TV3 que també ha corregut la marató de l’Antàrtida, la vol anar a córrer. A mi, a aquesta d’Oimiakon, no m’hi veuran. Més que res, perquè en acabar-la se’m congelarien les llàgrimes, que és el que diuen que els hi passa als habitants del poble si ploren. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc.
Miquel Pucurull
05/02/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada