Prosseguint per l’avinguda de la Diagonal amunt ens trobarem a la dreta el modern Parc Central del Poble Nou. El va dissenyar l’arquitecte Nouvel, el mateix que va fer la Torre Agbar que ja veurem de lluny i cada vegada més a prop. El parc és d’allò més futurista, que segons paraules del seu creador “ demana, calma i silenci, lloc de recolliment...”
Tot no és bonic i bucòlic, però. Darrere del parc hi ha Can Ricart, i recordarem que és un espai que, constituint un símbol del que va ser el barri (un patrimoni excepcional, diuen els veïns, i una de les peces de major interès del llegat industrial barceloní i català, certifiquen els especialistes) va estar en perill d’enderroc, engolit per la voracitat constructora de la zona. Gràcies a les reivindicacions del veïnat es va poder salvar, i es troba l’Hangar, que és un centre de producció artística de les tendències més avançades.
Mentre ens farà costat el Parc Central del Poble Nou creuarem el carrer d’Espronceda. Ens serveix per recordar aquell poeta de qui a l’escola ens feien aprendre els seus versos (no sé sí ara també en les classes de castellà) per recitar-los en les festes familiars, com aquell de La canción del pirata:
"Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín".
És molt llarg. Com dic més d’una vegada, aquests escrits tenen l’objectiu de, sí recordem alguna cosa el dia de la marató, que ens serveixin per saber quelcom dels llocs i ens ajudi a fer el camí de la nostra prova més plaent. I potser, com que en el quartet final del vers el poeta parla més que mai del mar i hi estem a prop...doncs, el seu final:
"Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar".
I en acabar el Parc, poc desprès del carrer de Castella, ens trobarem l’indicador del Km 28, tot comprovant que, qui ens ho havia de dir?!, estem força sencers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada