Amigues i amics, quan es va professionalitzar l’esport va sorgir el dopatge. El Comitè Olímpic Internacional diu que el dopatge és l'administració per part d'un atleta de qualsevol substància externa a l'organisme, presa amb la sola intenció d'augmentar d'un mode artificial i deshonest el seu rendiment en la competició. O sigui, una manera de poder vèncer als altres fent trampes. La persecució contra aquesta pràctica ha fet que hagin aparegut noves formes de fer-ne. L'última, la que es coneix com ‘l’estimulació cerebral’. Consisteix en que l’esportista, durant l’escalfament abans d’una prova, rep descàrregues elèctriques al cervell mitjançant uns elèctrodes connectats a uns auriculars, que, sembla ser, fan que augmenti la seva força i resistència. I a més a més, inhibeixen el senyal de cansament que els músculs envien al cervell. Ja fa temps que s’utilitza. Alguns esportistes, no únicament atletes, se’ls veia als darrers Jocs Olímpics escalfant amb grans auriculars a les orelles, però no per escoltar música precisament. Hi ha veus contràries perquè no se sap si està homologat. També qui ho defensa, argumentant que no hi ha diferència entre esperonar els músculs amb massatge abans de competir o esperonar les regions cerebrals aprofitant la tecnologia. Doncs jo, tot i no ser metge, si que em sembla que de diferències n’hi ha. I moltes. Per altra banda, caldrà saber-ne les conseqüències. Mentrestant, a mi, això de l’estimulació cerebral’ em fa un ‘iuiu’ que no vegis. Fins passat vacances, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
19/06/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada