El que arriba primer en
una cursa és el que corre més ràpid i ha de ser el vencedor, això és
inqüestionable, però no és menys cert que l’edat i el sexe és un condicionament
fonamental perquè sigui així. I si una prova popular està formada per participants
de totes les edats, homes i dones, potser seria just que
es considerés aquesta circumstància més enllà de que hi hagin premis per categories, on, per cert, els trams d'edats dels reglaments són sovint molt discutibles.
Dic
que potser seria just, però no tinc gens clar que la idea prosperés. I tampoc vull abanderar cap proposta. Només abordo el tema com a constància en aquest Calaix del món del córrer.
El cert és que quan s'ha
fet algun intent en aquest sentit no ha tingut cap èxit. A les maratons de
València dels anys 1995 i 1996 es va tractar que les diferents edats o sexe
dels participants no fos el que determinés la classificació. La modalitat es
basava amb el fet de que els corredors sortien per grups d’edat,
esglaonadament. Com més veterans més temps d’avantatge. Per posar un exemple,
els de més de 65 anys, sortien trenta-vuit minuts abans de la sortida oficial;
els d’entre 60 i 64, trenta minuts...i així successivament fins arribar als de menys
de 40 que tenien la sortida a l’hora establerta com oficial.
La primera vegada no va passar res especial, però el 1996, Manuel Rosales, un veterà molt bo, de 60 anys
llavors, va entrar primer aprofitant l’avantatge de sortir abans. Va
necessitar 2 hores 41 minuts i 28 segons, però el rellotge de l’arribada
senyalava que havien transcorregut 2h13'51" (el temps des de la sortida oficial) i
va guanyar. Es va produir un gran desencís -per no dir una altra cosa- dels corredors que en
circumstàncies normals s’haurien classificat per davant. Alguns no s’havien llegit el reglament i afirmaven que havien corregut la prova
en menys temps i els corresponien els premis en metàl•lic que s’enduien els
veterans. Es van desencadenar fortes polèmiques i
l’experiment es va deixar de fer.
 |
| Manuel Rosales |
Com sigui, existeix una Taula establerta
per la IAAF fa temps, que segons l’edat i el sexe del participant en una prova,
atorga determinats punts al temps realitzat, amb la qual cosa, en té més qui, amb una mateixa marca, té més anys. L’anomenen la Taula Compensada. La
van realitzar perquè entenien que no es pot posar en el mateix sac el temps que
fa un atleta jove amb el d’un atleta veterà, i havia de ser valorat.
Per posar uns exemples, el càlculs
de la Taula estableixen el següent:
Un corredor de 36 anys que acabi una
marató en 3h30 obté 59,55 punts
Un corredor de 56 anys que l’acabi
en 4h00 obté 61,41 punts
Una corredora de 36 anys que l’acabi
en 3h45 obté 61,36 punts
Una corredora de 56 anys que l’acabi
en 4h30 obté 64,18 punts
Es a dir que, el
temps d’un corredor que fa la marató en mitja hora més que un altre, però té 20
anys més, és millor (segons la Taula). I el d’una corredora que la fa en tres quarts d’hora més
que una altra que és 20 anys més jove, també és de més qualitat. I a més a més,
el seu temps, tot i ser el més alt, és el millor dels quatre de l’exemple.
S’ha de dir que el sistema no ha
generat mai cap interès. Recordo que fa uns anys, algunes proves cronometrades
per Championchip (la marató del Mediterrani i altres) varen afegir a la
classificació oficial una de paral•lela amb els resultats d’acord amb aquesta
Taula, però no va quallar i ha deixat de fer-se.
En qualsevol cas, com un
divertiment curiós, la Taula en qüestió té la virtut de permetre comparar la
“qualitat” de la marca d’un mateix amb la d’un altre participant de qui se
sàpiga l’edat.
En aquesta web,
http://www.xtec.cat/~aparra1/zancadas/taulacompensadaequip.htm,
que es va confeccionar per valorar els temps d’uns equips de 4 d’una acció
anomenada “Corre la marató amb amics i amigues” que es va fer fa uns anys per a
la marató de Barcelona, es poden comprovar de forma automàtica els punts que corresponen a cada cas. Insisteixo, és un entreteniment, qui sap si adequat per aquests dies d'estiu.
Miquel Pucurull
