La progressió de les dones en el món del córrer

Amics i amigues, la progressió de les dones en el món del córrer és un fet incontrovertible. A mesura que n’hi ha més que corren, se succeeixen dades espectaculars. L’última de fa quinze dies: a València, una corredora etíop, la Letesenbet Gidey, va aconseguir el rècord del món de mitja marató de dones corrent-la amb 1hora, 2 minuts i 53 segons. No us ho perdeu: aquesta marca femenina és millor -més baixa, vull dir-, que la del record del món d’homes de fa quaranta-quatre anys, quan es van començar a comptabilitzar les plusmarques d’aquest tipus de prova. El gener de 1977, el també etíop Miruts Yifter, va fer 1 hora, 2 minuts i 56 segons. És a dir tres segons més. A voltes amb les dades, en quaranta anys, els homes han baixat 4 minuts el temps del rècord mundial de la mitja, i les dones l’han rebaixat 11 minuts. Tot plegat em fa recordar el què va dir el doctor Van Aaken en una conferència que va fer a Barcelona l’any 1981. El metge alemany havia estudiat a fons les característiques físiques de les corredores i la seva evolució, i ens va deixar a tots atònits en assegurar que, amb el temps, i pel fet de tenir més reserves de greix al cos, la dona guanyaria a l’home en les curses de llarga distància. Tindria raó? Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.                      

                          

Miquel Pucurull

09/11/2021

Els 42,195 Km de Tatiana Sisquella

Tatiana Sisquella no va poder superar el càncer que patia des de feia temps i ens va deixar un 6 de febrer de 2014. Un dia, tres anys abans, vaig tenir l’honor de conèixer-la personalment a Catalunya Ràdio. Li recordaré sempre més el seu somriure, la seva empatia i la seva vitalitat. Era un dissabte pel matí, quan feia "El Suplement", el dia abans de la marató de Barcelona del 2011. M'hi va convidar, juntament amb un corredor que debutava, el periodista Albert Jorquera, i la triatleta Montse Galvany, que era la quarta vegada que competia, per a que expliquéssim el què és una prova com aquesta. No hauria fet cap falta; ella ho sabia. El diari Ara havia publicat aquell mateix dia un article seu sobre la marató. La Tatiana sabia molt bé el què és perquè era filla del maratonià i amic Emili Sisquella i, en una petita columna, va escriure la glossa més lúcida i bella que s'hagi fet mai sobre els 42,195 Km.