6.12.21

La Jean Bouin

 Amics i amigues, una mica d’història. La Jean Bouin que es va celebrar diumenge, i que va significar, un cop més, una festa de l’atletisme, tot i que no tan glamurosa com anys enrere, és la prova per a federats més antiga de Barcelona. La primera es va fer el 1920, fa més de cent anys. Al llarg del temps hi han participat campions olímpics i del món. No tots, però, han vençut. El francès Alain Mimoun, or olímpic en marató, va quedar sisè; Fermín Cacho va haver d’abandonar. Tampoc van poder vèncer Martin Fiz o Abel Anton. Grans figures, però, l’han guanyat. Des de Mariano Haro fins a Zerzenay Tadesse, passant per Antonio Amoros, que ho va fer tres cops, o Gregorio Rojo, en sis. Amb tot, el regnat el posseeix Encarna Escudero, una corredora que en els anys setanta-vuitanta va entrar vencedora en set ocasions. Sabeu per què la prova du el nom de Jean Bouin? Nascut a Marsella, no tenia cap relació amb Catalunya. Li van posar el seu nom per tal d’honorar a un mític atleta francès, olímpic i recordman mundial de 3.000 i 10.000 metres. Ell  no va saber mai d'aquesta cursa, perquè quan es va començar a celebrar, ja feia sis anys que s’havia mort.  Tràgicament, per cert, perquè l’any 1914, durant la primera Guerra Mundial, el van matar els seus propis companys de l’exercit francès, per error, en un foc creuat. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.

 

27.11.21

L'esport femení silenciat

 Amics i amigues, no descobreixo res si dic que els mitjans de comunicació parlen molt poc dels esports que no siguin el futbol, les motos i el bàsquet. I de les dones que el practiquen, encara menys. L’altre dia ens vam assabentar que unes catalanes havien guanyat –ni més ni menys- un campionat del món de patinatge. I no es va dir res gairebé enlloc. Em refereixo a les noies del Club de Patinatge d’Olot. I què era la tretzena vegada que ho aconseguien gairebé cada any,  des del 2004 al 2021. Pel que fa al món del córrer, no cal dir que passa el mateix. Salvades unes poques excepcions, és així vulguis que no. Ha passat desapercebut per a la premsa, i cal felicitar-la, a una catalana, la triatleta Sara Pérez que es va proclamar subcampiona del món d’aquatló fa uns dies. Més silencis? El diumenge passat, les noies del Barça van guanyar el campionat d’Espanya de cros a Sevilla. I gairebé ni piu. Si més no, comparat amb, per exemple, la exhaustiva informació de la retirada d’un motorista italià. Hauríem de dir “Què hi farem!”. Però, no. Emprenyat, denuncio un cop més la manca de reconeixement de l’esport femení. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.               

                           La campanya "T'ho estàs perdent" fomenta l'esport femení en els mitjans de  comunicació - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio 

Miquel Pucurull

29/11/2021

22.11.21

L'esport, una escola de valors

Amics i amigues, l’altre dia, en la final del campionat de Catalunya de 1.500 metres obstacles de la categoria de promeses, es va produir un fet que reconforta, acostumats com estem a les crítiques que es fan al jovent. Un dels atletes de 15 anys, que anava tercer, l’igualadí Hamza Zeroual, es va aturar per ajudar al que corria davant seu, en Nil Garcia de Canovelles, també de la mateixa edat, quan, en l’última recta, aquest va ensopegar en la darrera tanca  i va anar a parar al terra. Després d’aixecar-se van seguir corrent tots dos, un al costat de l’altre, i en arribar a la meta, en Hansa li diu al Nil, “Passa tu primer; anaves davant meu i et correspon ser el subcampió de Catalunya. Jo acabaré tercer”. No sé si es coneixien. Eren rivals. Amb tot, vaig sentir, en una entrevista de ràdio que li van fer a aquest noi d’Igualada,  que va fer el gest perquè no va voler aprofitar-se de la mala sort del seu company de cursa. “Si m’hagués passat a mi, estaria molt trist, i encara que m’hauria agradat quedar segon, estic content d’haver ajudat a un altre atleta que s’ho mereixia més que jo. El meu entrenador ja m’ho diu: a la vida ja més coses que l’atletisme”. Definitivament, l’esport aporta molts valors en l’època formativa. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.

Miquel Pucurull

22/11/2021