Cada dia hi ha més maratonians i maratonianes. I això és una molt bona cosa. Però el percentatge dels que baixen de 3 hores -una fita a la qual fa anys hi aspiraven molts i moltes- és cada vegada menor.
El quadre ens permet també observar que el gruix de participants a la marató que fan entre 3 i 4 hores és el més gran. I sempre ha estat així.
Per altra banda, excepció feta de les maratons dels anys 1980 i 1990, el percentatge dels que arriben en més de 4 hores és cada vegada més alt. I en consonància, els que fan menys de tres hores és percentualment molt més baix.
Crec que no hi ha misteris: està determinat pel nombre creixent de participants que corren la marató havent fet un entrenament molt menys exigent i intens que en altres èpoques.
Miquel Pucurull
Crec que no hi ha misteris: està determinat pel nombre creixent de participants que corren la marató havent fet un entrenament molt menys exigent i intens que en altres èpoques.
Com sigui, ha anat quallant la filosofia de córrer pel plaer del córrer i la marató ja no sembla una cosa només a l'abast d'uns quants. Això significa, com és fa palès, que cada vegada hi ha més gent que s’atreveix a córrer la prova. I en aquest sentit, benaurada sigui aquesta tendència. Però no deixo d'enyorar el moment en el qual els que corrien maratons s'esforçaven per baixar de les 3 hores.
L'objectiu majoritari, ara, és baixar de les 4. Plantejar-se menys de 3.30 és excepcional, i menys de 3 hores, un somni.
L'objectiu majoritari, ara, és baixar de les 4. Plantejar-se menys de 3.30 és excepcional, i menys de 3 hores, un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada