Un fenomen incontrovertible és que l’atletisme popular està format, bàsicament, per corredors i corredores d’edat madura. I això es fa patent en qualsevol cursa, però especialment a la marató.
Es diu que una de les raons per les quals els temps per acabar-la són ara sensiblement més alts que en el passat (decreix molt el percentatge dels que fan la marató en menys de 3 hores i augmenta molt el de més de 4), podria ser que l’actitud actual dels populars és més lúdica i menys exigent. Però, també, una altra raó, pot ser la notable diferència d’edat dels maratonians i maratonianes d’ara en comparació amb èpoques anteriors. Així de senzill. S’ha produït un important canvi en la mitjana d’edat dels participants.
Els darrers anys, a la marató de Barcelona, la mitjana d’edat ha estat de quaranta-dos anys els homes i de quaranta les dones; l’any 1993, trenta-vuit i trenta-set, i l’any 1980, la primera que es va celebrar a la ciutat, vint-i-nou i vint-i-vuit.
Una il·lustració ens permet veure-ho gràficament:
És un indicador més per tractar de treure l’entrellat al per què, actualment, es corre més a poc a poc la marató (que m’afanyo a dir que no és cap pecat, si més no per als populars). És evident: anys enrere corrien maratons corredors i corredores més joves, i no cal dir que podien fer-ho més de pressa.
Miquel Pucurull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada