Marciano Durán, escriptor uruguaià d'èxit i corredor popular, autor del famós article "Esos locos que corren" ( que vaig traduïr i està en aquest blog: "Aquests bojos que corren"), té escrit un sublim poema: "Usted preguntará porqué corremos", que també m'he permès fer-ne una traducció lliure.
VOSTÈ PREGUNTARÀ PER QUÈ CORREM
Si el fred ens perfora fins als ossos/
i el sol ens crema de baix a dalt.
Si el vent ens retorna al principi/
i el desànim ens amaga el final...
Vostè preguntarà per què correm.
Si cada pujada costa fins l'ofec/
i en el pendent estan les caigudes.
Si les forces ja no són les de l’inici/
i la ruta està plena de muralles gruixudes...
Vostè preguntarà per què correm.
Si l'aire disminueix fins a l'asfíxia/
i respirar es torna un combat.
Si la set resseca els camins/
i ens assalta el fred i el refredat...
Vostè preguntarà per què correm.
Correm perquè el pas no és prou/
i no és prou ni el cant ni el riure ni la fressa.
Correm pels assenyats que, estranyats/
veuen passar als bojos amb pressa.
Correm en un món molt sensat/
regit per la típica cordura.
Correm com bojos, reclamant/
el dret al parèntesi que ens cura.
Vostè...¿Insisteix un cop més a preguntar?
Correm, senyor, tingui-ho clar/
perquè no ens van ensenyar a volar.
Marciano Duran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada