L’esport dut a les màximes conseqüències

Kokichi Tsuburaya fou un maratonià japonès que va morir dramàticament mentre preparava la marató olímpica dels Jocs de Mèxic'1968.

Havia obtingut la medalla de bronze a la marató olímpica de Tòquio de 1964 guanyada pel mític Abebe Bikila. Tot feia suposar que els afalacs amb que va ser complimentat el jove Tsuburaya pel seu país, orfe de medalles en la prova fins llavors, i el fet d’haver aconseguit un lloc d’honor en el podi a casa seva, havia de ser molt satisfactori per a ell. Però no va ser així. El segon classificat l’havia sobrepassat pocs metres abans d’acabar la marató. I malgrat el públic, en peu, l’aclamava com un heroi en recollir la medalla, estava profundament desconsolat.  No podia superar l’humiliació que li significava que l’haguessin passat justament a la mateixa pista de l’estadi. Amb la mirada perduda, com absent, va dir-li a un company seu al vestuari: "He comès un error imperdonable davant tot el país. M'he confiat massa, i només obtindré el perdó si guanyo l'or als Jocs de Mèxic, d’aquí quatre anys".

Tsuburaya, abatut, després d'haver estat sobrepassat 

Un cos militar de Japó, al qual pertanyia, li va dissenyar un pla de quatre anys rigorosíssim i s’hi va dedicar en cos i ànima. L’exigència del programa el tenia fins i tot apartat de la seva novia i la seva família, a qui gairebé no els veia. Entrenament i res més que entrenament. Aconseguir l’or olímpic es va convertir en una obsessió. Per a ell era una qüestió d’honor, i va seguir al peu de la lletra la disciplina que s’havia imposat.

Però un any abans de la cita olímpica, a la tardor de 1967, el van haver d’ingressar tres mesos en un hospital per les lesions que li va significar l’extraordinari volum de treball a que s’havia sotmès. Quan el van donar d’alta i va retornar als entrenaments va intentar guanyar el temps perdut però les cames no responien, ni de bon tros, com abans. Van passar el mesos, la recuperació no arribava i el pla se’n va anar a norris.

Tsuburaya s’havia convertit en tot un símbol per als japonesos i va creure que els defraudaria de nou. Llavors, va optar per fer el que feien els samurais abans de veure’s deshonrats. El 9 de gener de 1968, nou mesos abans de la marató dels Jocs Olímpics, els seus companys el van trobar mort en mig d’un bassal de sang. S’havia tallat l’artèria caròtida amb una fulla d’afaitar que subjectava encara amb una mà, mentre amb l’altra hi tenia la medalla de bronze que havia guanyat quatre anys abans. Damunt de la taula va deixar una breu nota: “No puc córrer més”. Tenia 27 anys.

Miquel Pucurull