El dorsals de les curses populars no són populars

Al que subscriu, li agrada córrer curses atlètiques de tant en tant.

No sap el què fa. No sap on s’ha ficat.

Fa quatre dies es va apuntar en una i va haver de pagar un 15% més que fa dos anys. Recuperat del sotrac que li va suposar el que una cursa popular pugi més que l’oli o les llenties,  ha volgut inscriure’s a una altra, la del barri de Sant Andreu, de 5 Km, i s’ha trobat que en lloc de ser gratuïta com havia estat tota la vida, enguany costa 9 euros (7 si es té chip).

Hom, que s’està recuperant d’un genoll malmès i s’havia fet un programa de curses molt bonic, està tremolant només de pensar el què li ve al damunt.

Hom, que va fer cas als que li deien que córrer és molt sà i divertit, ho va començar a fer quan els preus dels dorsals eren molt econòmics. Fins i tot, molts d'ells eren  gratuïts. Les curses estaven pensades per a la gent popular; els organitzadors gaudien veient gaudir al personal; ningú se les plantejava per fer negoci; les grans marques no s’havien introduït en el món del córrer; i d’un any a l’altre, els dorsals no pujaven gairebé gens de preu.

Ara està preocupat. El seu temor és per si, a partir d’ara totes les proves augmentaran el preu com la que va fer, o ja no n’hi haurà mai més cap de gratuïta.

Segueix agradant-l’hi córrer i participar de tant en tant en alguna cursa per mantenir-se en forma, però s’està preguntant si, al pas que anem, s’haurà d’ empenyorar el rentavaixelles de la família per adquirir un dorsal.

Miquel Pucurull i Fontova
4/11/12