No sorgeixen maratonianes catalanes de nivell

Actualment, la marató femenina catalana d'elit no està passant un bon moment. Des de fa molt temps, no ha sorgit cap figura. (Excepció feta de Marisa Casanueva, que corre amb llicència aragonesa perquè resideix a Saragossa des de fa molts anys però és de Sant Vicenç de Castellet)

I s’hi escau, en aquestes circumstàncies, recordar el que feien les que van impulsar aquesta disciplina. A Catalunya, l’inici de  dones a la marató va ser a finals dels setanta. I si considerem que aquest començament es va perllongar fins a mitjans dels noranta -moment en el qual va començar la davallada- un bon nombre de pioneres van adquirir rellevància per les seves marques en aquell periode. Així, Maria Luisa Muñoz (2h28), Marina Prat (2h37), Elisenda Pucurull (2h40), Mari Carmen Brunet (2h41), Quima Casas (2h43), Núria Pastor (2h43), Anna Maria Pardo (2h44), Laura Paradell (2h45)..., feien uns temps que estan molt lluny dels que assoleixen les maratonianes actuals.

 







Retorno al principi, que és on volia anar a parar. En els darrers dos anys només 6 catalanes han pogut baixar de les 3 hores. I de les 38 que ho han fet al llarg de la història, gairebé la meitat (18 d’elles) ho van assolir fa més de vint anys. Ho confirma el rànquing de les millors marques de tots els temps:

Cal destacar que el record assolit per la Maria Luisa Muñoz, que perdura des de fa vint anys, és el més antic de Catalunya de les proves femenines de fons.

Menció apart les 2h45 de la Laura Paradell: fou la tercera marca del rànquing mundial de veteranes de la seva edat el 1991, ho va fer quan tenia 46 anys, en fa vint-i-cinc, i es manté encara en el desè lloc.

I per acabar de reblar el clau sobre la mala època per la qual està travessant la marató femenina d'elit a casa nostra, una darrera dada: en els últims dotze anys del Campionat de Catalunya de Marató de dones, només s'ha baixat una vegada de les 3 hores.

Certament sap greu que sigui així. I en el moment en el qual hi ha més dones que mai que corren, és difícil d’entendre la causa.

Miquel Pucurull
(Actualitzat el 23 de Gener de 2017)