El creixement del córrer s'esmorteeix?

Fa un munt de temps que corro curses populars, i puc afirmar que els preus d’alguns dorsals han pujat els darrers anys de forma desorbitada. Qualsevol comparació amb el que costen ara i el que costaven en el passat és per sucar-hi pa. 

Vaig córrer la primera Jean Bouin Open que es va fer. Va ser el desembre de 1979. El dorsal va costar 50 pessetes; ara, la de 5km del passat diumenge ha costat l'equivalent a 3.000. En trenta-quatre anys la vida no ha pujat tant perquè si ho hagués fet no podríem viure. No és l'únic exemple; n'hi ha molts. Per posar-ne un altre menys llunyà en el temps,  la inscripció a la Mitja Marató de Gavà ha més que triplicat el seu preu en quinze anys. En el 1998 costava 1.000 pessetes i enguany ha costat l'equivalent a 3.200. Res a veure amb el que ha pujat la vida. I el dorsal d'una cursa  no és altre cosa, també,  que un producte de consum, en aquest cas de lleure. I concebut originàriament com una activitat esportiva popular i no pas per a les classes benestants.

Els organitzadors de curses de pagament que facin el que vulguin, però hauran d’anar en compte perquè estem assistint a una certa caiguda d’inscripcions, segurament per la saturació de curses que hi ha, però també, potser, com a conseqüència dels preus. Per posar alguns exemples de fa pocs dies, la cursa del Clot, la de Sant Feliu, Cerdanyola, el Prat, Les Franqueses, Ripoll...han tingut menys participants que l’any passat. En concret, d’una mostra aleatòria de 32 mateixes curses del mes de novembre, n’hi han hagut gairebé la meitat (14) que han vist reduïda la participació, i el total suposa un 2% menys corredors i corredores que fa un any. 

Una davallada en les inscripcions no es produïa en els darrers temps en cap cursa , sinó tot el contrari. A banda del fet que n'hi ha moltes de noves, es a dir, moltes opcions, costa no admetre que, en certa mesura, els preus dels dorsals hi tenen alguna cosa a veure.

  

Miquel Pucurull
20/11/2013