Es tracta d’una acció que en algunes maratons de l’estranger li diuen Run for Charity. Ho vaig veure fa anys a les de Nova York i Londres i em va sorprendre i fascinar: la majoria de corredors i corredores autòctons corrien per alguna causa solidària. Ho feien explícit en el rètol que duien a les samarretes. En unes deien, “Corro pels malalts de leucèmia”, en altres “Corro pels nens del carrer del Brasil”...etc. Una enorme quantitat de participants ho feien així. Vaig preguntar i em van explicar que havien estat recollint diners en el seu entorn abans de córrer la prova (familiars, amics, coneguts...), fent-los partícip de que farien la marató per una causa benèfica, i demanant-los-hi que col·laboressin amb una aportació per petita que fos.
Vaig saber que, globalment, es recollien molts diners amb aquesta fórmula que cobria moltes mancances, i fa anys vaig voler engegar una cosa semblant. Però uns companys m’ho van treure del cap. Em deien que aquí no tindria èxit; que els recaptes en el món del córrer no funcionaven; que ja existien les curses solidàries on una part del què es paga pel dorsal va a parar a una causa... Em vaig deixar convèncer amb aquest darrer argument. Però ara penso que, tot i que sigui benvingut el que s'aconsegueix en aquest tipus de curses per ajudar a algun projecte, i està molt bé que es faci, els que les correm no ens impliquem ni poc ni molt en la causa. Paguem i ja està. I no sabem, en la majoria dels casos, ni per a què són ni a on van a parar els diners. Fins i tot, ni ens preocupa; el que volem és córrer i prou.
L’any passat, però, em va semblar que això del Run for Charity, on el que corre s’hi involucra i els que cooperen també, no tenia perquè no funcionar aquí. I a l'octubre vaig engegar el projecte.
A grans trets, l'estrategia que vaig utilitzar va ser, A) enviar correus a familiars i amics, i B) enviar correus a periodistes. En els dos casos, l'argument es basava en:
“Tinc 75 anys i correré la marató per recaptar diners per a la investigació de la diabetis infantil…”
"A favor de l’Hospital de Sant Joan de Déu…"
"A través de la Fundació Mi Grano de Arena…"
Ho vaig escampar per webs d'Internet relacionades amb la diabetis o amb l'esport.
A grans trets, l'estrategia que vaig utilitzar va ser, A) enviar correus a familiars i amics, i B) enviar correus a periodistes. En els dos casos, l'argument es basava en:
“Tinc 75 anys i correré la marató per recaptar diners per a la investigació de la diabetis infantil…”
"A favor de l’Hospital de Sant Joan de Déu…"
"A través de la Fundació Mi Grano de Arena…"
Ho vaig escampar per webs d'Internet relacionades amb la diabetis o amb l'esport.
Puntualment difonia el repte a través del Facebook, especialment, i el Twitter. I en un blog específic, els interessats podien seguir el desenvolupament.
Els mitjans se'n van fer ressó.
L'Obra Social de l'Hospital de Sant Joan de Déu va enviar correus a pares de nens afectats per la diabetis informan-los del projecte. L'empresa d'assegurances Zurich va aportar 2.000 euros, que va lliurar el mateix dia de la marató, en acabar-la. I el recapte, sorprenentment per a mi perquè no esperava, ni molt menys, la magnitud que va agafar, va anar creixent.
El dia de la marató va ser la culminació del repte. La vaig acabar, no sense dificultat, i em vaig sentir molt gratificat. He corregut un munt de maratons però mai m'havia imaginat la satisfacció que experimentaria en poder fer-la tot contribuïnt a una causa solidària que servia d'ajut als nens i nenes, entre els quals la meva neta. (Tinc una neta de 14 anys que pateix la malaltia crònica de la diabetis des dels 6, i veig la dependència que suposa que encara es desconegui com poder millorar el seu tractament).
Vídeo de l'arribada: https://www.youtube.com/watch?v=7QiAuJ1ahyk&feature=share
I va funcionar: vaig aconseguir 13.054 euros per a l’esmentada recerca. Una experiència , per a mi, inoblidable.
I ara hi torno. Tot i que en els darrers anys s’ha avançat en el coneixement de la diabetis Mellitus tipus 1 dels nens, encara queda un camí molt llarg “per arribar a la meta”. Resulta colpidor veure que els infants que la pateixen estan condemnats, fins que no s’"hi arribi", a l’esclavitud de l’agulla que els manté en vida, i a haver de controlar acuradament el que mengen i l’exercici que fan.
He corregut 44 maratons, i aquesta, pel repte que du aparellat em fa molta il·lusió, com la de l'any passat. El nou projecte el vaig començar el 17 de setembre. I el cert és que, de moment, també funciona. Crec que la clau del que podríem anomenar petit èxit està en el fet que l’entitat a la qual s’ajuda, l'Hospital de Sant Joan de Déu, és un prestigiós referent per a tothom, i que els diners que s’aconsegueixen són utilitzats en favor dels nens i nenes de la societat.
Per acabar, si el (possible) lector també col·labora amb el seu granet de sorra, correrà amb mi la marató de Barcelona pels nens diabètics: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/4507/corre-la-marato-de-bcn2015-amb-mi-pels-nens-diabetics/
---------o---------
Miquel Pucurull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada