Es compleixen 21 anys de la
mort sobtada de Florence Griffit, l’atleta nord-americana que és posseïdora,
encara, dels rècords mundials femenins dels 100 i 200 metres llisos. I aviat es
compliran també 21 anys del dia en que es van publicar els resultats de
l’autòpsia que va determinar que la seva mort va ser per asfíxia en patir un
atac d'epilèpsia i que en el seu cos no hi havia rastre de dopatge. En vida, i
també desprès de morta, va ser motiu de dubtes. Molts entesos asseguraven que el seu cos havia experimentat canvis en poc
temps i que això era conseqüència d’haver-se dopat. Molts detractors no li
volien reconèixer la seva vàlua, el seu sacrifici d’entrenar més i amb més
rigor que ningú. La criticaven també per les seves malles, les ungles
extrallargues i els llavis superpintats. Però el cert és que, malgrat la
polèmica la perseguia, mai no va donar positiu en cap control. Me’n vaig alegrar
llavors, i me’n segueixo alegrant ara, que el seu nom quedés lliure de
sospites. Perquè, digueu-me ingenu, fins que no es demostri fefaentment que s’ha
dopat, no dubto mai de cap atleta.
Miquel Pucurull
28/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada