Fa poc més de quaranta anys va sorgir l’afició a córrer.
No vol dir que no es corregués abans, als estadis sobre tot, però va ser en la dècada
dels setanta quan es va començar a fer pels carrers, parcs i turons lliurament.
Un dels precursors va ser James Fixx, un escriptor nord-americà i corredor, que
en aquells anys va escriure uns quants llibres sobre el córrer que es van
vendre per centenars de milers a tot el món. Se’l considerava el pare del running, i, paradoxes de la vida, va
morir l’any 1984 mentre corria. Recordo que se’n va parlar molt de la seva mort:
“¿Com pot ser?" - deien alguns- "¿Com s'explica que un corredor que
propugna els avantatges del córrer en els seus llibres es mori corrent?". "Això
de córrer no ha de ser bo...” Els detractors no sabien que el que James Fixx feia,
corrent, era tractar de perllongar la seva vida perquè tenia una predisposició
heretada per a les malalties coronàries. Als 35 anys, amb excés de pes i
fumador, va començar a córrer. I efectivament, va morir mentre corria, als 52,
però els metges van dir que si no hagués corregut s’hauria mort molt abans.
Miquel Pucurull
29/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada