Tot i que els grecs ja parlaven dels avantatges
de l’exercici físic, no fa gaires anys que la medicina moderna va descobrir que
allargava la vida. Va ser l'any 1953 del segle passat, quan el doctor escocès Jeremy Noah Morris, la
primera persona al món que va analitzar dades sobre malalties i activitat
cardiovascular, va publicar un estudi que va fer sobre la salut dels
treballadors dels autobusos de Londres. Va analitzar la història clínica de
31.000 empleats, on es veia que els conductors emmalaltien més sovint i morien
molt abans que els cobradors. La incidència era concloent: els primers havien patit més del doble d’infarts
que els seus company actius. La conclusió era que els conductors estaven asseguts tota la jornada i els cobradors
pujaven i baixaven constantment les escales (una mitjana de 600 esglaons
diaris) per anar al segon pis del bus. Va estendre l'estudi als
empleats de correus i va notar que els carters que lliuraven el correu amb
bicicleta o a peu també tenien menys atacs a el cor que els sedentaris que el servien
darrere dels mostradors.
Va realitzar més estudis que van mostrar que les activitats amb poc moviment, com la jardineria, ajudaven molt poc. Per prevenir les malalties del cor, l'exercici havia de ser més vigorós.
Va realitzar més estudis que van mostrar que les activitats amb poc moviment, com la jardineria, ajudaven molt poc. Per prevenir les malalties del cor, l'exercici havia de ser més vigorós.
Un apunt: el doctor Morris va morir als 99 anys. Fins gairebé el final de la seva vida va fer exercici sis cops per setmana mitja hora diària (tres dies piscina i tres gimnàs). Qui sap si aquesta disciplina la va adquirir de petit, quan el seu pare se l'enduia a caminar 4 milles (6,4 km) i es guanyava un gelat si les feia en menys d'una hora.
Miquel Pucurull
08/11/2019
Miquel Pucurull
08/11/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada