Un record emocionat per en Biel Grau, un amic, mort recentment. En una marató de Barcelona de fa anys (em sembla que era la del 2013) em va esperar a que arribés per felicitar-me, quan ja no quedava ningú. Coses que no s'obliden.
Freqüentment, els meus amics de l'ànima se'n van. Cada cop més sovint. No s’hi pot fer res. Però, curull de tristor, em rebel·lo.
Miquel Pucurull
09/08/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada