Km 6 al 7 de la marató de Bcn'2022

Passat el Km 5 el carrer de Paris es converteix en el carrer de Berlín tot i que segueix en línia recta. En farem un tros fins el carrer de Numància. A l'esquerra  hi veurem un modern edifici que hi fa xamfrà, on hi ha una gran botiga de cotxes Audi. És obra de l’arquitecte Ricard Bofill, el mateix que va dissenyar l’Hotel Vela de la Barceloneta inaugurat no fa gaires anys, famós pel debat ciutadà que va aixecar que un edifici tan alt (99 metres) es pogués fer a la platja...

Anirem a trobar la plaça dels Països Catalans pel carrer Numància avall, en la confluència amb l’Avinguda de Roma, a prop de l’estació de Sants.

En aquest punt on estem ara (Km 7 de la marató) anys enrere es podia veure com passaven els trens, perquè l’Avinguda de Roma i el carrer Aragó no estaven coberts. Quantes vegades, qui això escriu no haurà vist, quan era un nen, l’espectacle del fum per les xemeneies de les màquines envaint la rasa i el carrer, o haurà escoltat el seu xiulet ensordidor -però a la vegada càlid-, o el tram-tram de les rodes al passar per les juntures de les vies? Quantes vegades...? Potser costarà de creure, però s’ha de dir que anar a veure passar el tren pel lloc que ara estem trepitjant, era una de les diversions de la canalla del meu barri en els anys quaranta.

            

Així era el carrer Aragó i l’Avinguda de Roma en els anys quaranta

En arribar a la plaça dels Països Catalans no cal entretenir-se en mirar res de la plaça perquè és una de les anomenades places dures, amb barracons per les obres de l’Ave que no s'acaben mai. Bé, si ho voleu, potser val la pena fixar-se en el simpàtic Gat de Ferro que hi ha a la teulada ondulada de la plaça: l’únic ornament que ha quedat en peu amb els anys.

El que hi hagi un gat a dalt de la teulada d’una plaça tan freda com aquesta és tot un detall. Gairebé insòlit, humanitza un lloc que no té cap atractiu sinó tot el contrari Quan el van inaugurar - ho recordo com si fos ara-, hi havia uns panells metàl•lics, amb una mena de testos a sota per a que s'hi poguessin enfilar les rames i fulles d’unes plantes. No van arrelar de cap de les maneres, i la plaça ha restat sense cap bri d’humanitat, llevat dels esquaters que hi fan mil cabrioles, i sense més poesia que la que inspira aquest gatet. S’ha dit que en posar-lo, els arquitectes que van dissenyar la plaça, Helio Piñón i Albert Viaplana, es van inspirar en el gat negre que hi ha en un famós quadre del pintor Edouard Manet, “Olympia, la modèle au chat noir”, als peus del llit d'un noia nua. Potser sí, tot i que no hi se veure cap relació. Com sigui, l’impàvid gatet ens donarà sort perquè és de color negre; sabut és que mentre per alguns trobar-se un gat negre duu mala sort, per altres és sinònim de felicitat, fins i tot de fecunditat, com a Anglaterra, sí els nuvis el veuen el dia de la boda.

I aquí, a l'alçada de la plaça del Gat de Ferro, ens trobarem l'indicador del Km 7. 

Miquel Pucurull