Amics i amigues, se sap que el córrer va servir als nostres ancestres per convertir-se en humans. Que els primats van evolucionar, modificant el seu cos, perquè per poder caçar necessitaven córrer, per avançar-se a altres animals. He llegit que uns antropòlegs de la universitat de Harvard diuen que la forma actual de l’esser humà es deu a una excepcional capacitat d’evolució per assolir llargues distàncies, Diuen que, entre altres trets distintius, tenim tendons en la part del darrere de les nostres cames i peus (el famós tendó d'Aquiles), i sobre tot, unes natges grans, excepcionals, que ens permeten córrer. Afirmen que els músculs del cul són essencials per estabilitzar el tronc del cos quan correm. A banda de la grandària de les natges, que és una característica que no comparteixen la resta de primats, estem construïts d'una forma molt especial. Comparant-nos amb avantatja amb els nostres avantpassats, el nostre cap es balanceja amb facilitat al córrer. Tenim un lligament especial que sorgeix del clatell, que permet absorbir els impactes. I sobre tot, insisteixen en que el que fa que els humans siguem capaços de córrer tan bé –uns millor que altres, és clar- és que -no ho hauria dit mai!!!- tenim un gran pandero. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada