Amigues i amics, la marató de Barcelona la guanyen des de fa temps els africans i les africanes. Però no sempre ha estat així. Abans també ho ven fer atletes catalans i catalanes: 3 homes i 5 dones. Per tal de recordar-ho, i per posar només dos exemples, el de la Quima Casas i el Benito Ojeda. Ella ho va fer tres anys: el 1980, el 85 i el 87. De la Quima (les seves proeses les he glossat en aquest espai de ràdio més d’un cop), s’ha de dir que ara, amb més de 70 anys, hi segueix participant. I no l’importa fer-ho formant part del gruix de la cua, després d’haver estat la guanyadora tres vegades. D’en Benito Ojeda, constatar que és l'únic corredor de l'Estat que ha estat el primer de la prova dos cops: el 1994 i el 96. Un fora de sèrie en la dècada dels noranta i dos mil, va guanyar nou de les quinze maratons que va córrer. Va haver una època que era el primer en qualsevol cursa on corria. Cada diumenge, i segons com, dissabtes i diumenges. No és d’estranyar: abans de la pandèmia, amb 50 anys, era capaç de guanyar mitges maratons i curses de tot tipus anant a 3 minuts i mig el quilòmetre. La Quima i el Benito, dos mites del córrer a Catalunya; per fer-los-hi un monument. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
24/04/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada