Amigues i amics, fa uns dies es va córrer la famosa marató de Londres. Fa 25 anys vaig participar-hi i vaig gaudir molt. És una ciutat fascinant. Alguns dels indrets de la prova, des del riu Tamesis al Big Ben, et transporten a pel·lícules de Sherlock Holmes o James Bond. Els milers d’espectadors pels carrers em van fer sentir enveja. A la de Barcelona, per aquells temps, eren quatre. Allà no. La gent aplaudia en massa als carrers, per homenatjar als milers d’herois anònims. He fet una comparació entre la marató de Londres i la de Barcelona pel que fa al públic i he dit que vaig sentir enveja. Ara la sento per un altre motiu. Quan la d’aquí esta perdent pistonada, la d’allà, a hores d’ara, ja ha rebut més de mig milió de sol•licituds per inscriure-s a la que es farà a l’abril de l’any que ve. I un altre motiu de gelosia: mentre nosaltres donem 6 hores per acabar-la, ells en donen 7. Ah!, Per si algú té curiositat, la vaig acabar en tres hores i quaranta-nou minuts, que no és un temps per anar als Jocs Olímpics, però vaig quedar molt content. En conservo un gran record de la marató de Londres. Potser va influir que no em va costar ni un duro: em va convidar, tot pagat, l’empresa anglesa on treballava. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
21/05/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada