Amigues i amics, el Comitè Olímpic ha estat sempre conservador, reticent a la igualtat entre homes i dones esportistes. Quan va néixer ja va ser així. El Baró de Coubertin, l’artífex dels Jocs moderns, ja va dir que "A l’esport, les dones només tenen una tasca: coronar als campions amb garlandes". La frase, que és per llogar-hi cadires, va quallar durant dècades. De tal manera, que en la primera època, les dones no participaven en les proves atlètiques. Com per voler evitar-los-hi massa esforç. En els primers Jocs Olímpics, els d’Atenes de 1896, van participar 63 homes i cap dona. A Paris, vint-i-vuit anys després, els atletes van ser 659, però tots homes. Fins els Jocs d’Amsterdam de l’any 1928, les dones no van poder participar en l’atletisme. I quan ho van fer només van competir en cinc disciplines, els 100m, els 800, el relleu 4x100, el salt d’alçada i el llançament de disc. I curiosament, després d’aquests Jocs, el COI va eliminar el 800 i no es van tornar a fer fins el 1960. La raó que van esgrimir -agafeu-vos-, va ser que les dones patien massa en una prova de tants metres. Per cert, com a mostra de rebuig a la participació de la dona en atletisme, el Baró de Coubertin no va anar a la cerimònia d’obertura d’aquells Jocs. No en parlem més. Afortunadament, la misogínia d’aquest senyor, tot i que va influir molt durant anys, ja és història. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
15/05/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada