CALAIX DE SASTRE DEL MÓN DEL CÓRRER
20.11.24
Catalans i catalanes guanyadors de la marató de Bcn
11.11.24
Proposta solidaria per València
4.11.24
La 'Cursa de l'Amistat' Consummatum est
28.10.24
L'angle Q de les atletes
21.10.24
Nou rècord del món de la marató femenina
14.10.24
Les tres heroïnes dels Jocs
29.9.24
Esportistes catalans als Jocs
21.9.24
L'ambició d'en Jakob Ingebrigtsen
16.9.24
Els dos ors d'un matrimoni d'atletes.
10.6.24
Dopatge a l'Àfrica
3.6.24
Més tems per acabar una cursa
27.5.24
95 anys de l'Estadi
19.5.24
Atac de gana en una marató
12.5.24
La Cursa d'El Corte Inglés agrada a tothom
6.5.24
El maratonià Felix Carvajal
28.4.24
El fals Dorando Pietri
22.4.24
L'uniforme de les atletes nord-americanes als JJOO
15.4.24
Apostes esportives per Internet
8.4.24
Els Jocs Millorats
31.3.24
La Marató de Barkley és esport?
24.3.24
Menypreu a la xarxa.
12.3.24
Primera marató
19.2.24
20 anys de l'anunci de la supressió de la marató de Bcn
Amigues i amics, s’acosta la marató de Barcelona. Pels inscrits a hores d’ara, és gairebé segur que es batrà el rècord de participació, que és de 16.194 arribats el 2017. Qui ens ho havia de dir, quan fa exactament vint anys, un dia després de la del 2004, es va anunciar que la marató es deixava de celebrar. Com així, va ser: la del 2005 no es va fer. El desencís que ens va suposar a molts va ser enorme. Especialment perquè les notícies eren decebedores: es deia que no es tornaria a celebrar mai més. Recordo una entrevista que l’Antoni Bassas li va fer per la ràdio a l’alcalde de llavors, en Joan Clos, que deia que, amb el temps, potser es podria tornar a fer, però per la muntanya de Collserola. A la ciutat, impossible, pels problemes que significava pel trànsit. No cal dir res més!. En realitat, la causa principal eren les fortes desavinences entre els organitzadors i l’Ajuntament. La marató de Barcelona feia molts anys que no creixia, i els objectius de participació no es complien de cap manera. De fet, aquell 2004 la vam córrer només 3.400. Es va suprimir, i per les baralles entre uns i altres ens vam quedar orfes de cop. Per sort, l’any 2005 va retornar. No sense que molts i moltes féssim tot el soroll possible, protestant, per aconseguir-ho. Vint anys fa d’aquell malson. Ara, afortunadament, les coses han canviat molt i la gaudireu prop de 20.000. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
12.2.24
10 anys sense la Tatiana Sisquella
5.2.24
Adéu Leslie.
30.1.24
Atleta nonagenària
21.1.24
Bon any atlètic 2023 i bons auguris per al 2024
Amigues i amics, com que aquests dies es parla del ‘millor de l’any’ en tots els sectors: pel·lícules, cançons, sèries...etc, faig el mateix pel que fa al món del córrer. Destaco que, acabada la paràlisi que va provocar la pandèmia, les curses han tornat el 2023 amb molta força. Per un anàlisi modest que he fet, la participació a les curses de l’any passat a Catalunya ha crescut un 40% de mitjana respecte a la del 2022. Algunes, les més reconegudes, com la marató de Barcelona, va tenir, precisament, un 40% més corredors i corredores. I sortint de les nostres contrades, cal fer esment que a la de València van ser 33.000 els participants, la més multitudinària de la seva història. Per altra banda, a nivell internacional, l’any ha estat espectacular: rècord del món de la marató masculina i rècord del món de la marató femenina. I ara, com a reflex del que ens depara el nou any que ha començat, ens anuncien que la mitja marató de Barcelona del mes que ve ha tancat les inscripcions amb rècord de participants, i s’espera arribar als 20.000 a la marató del març. Podem estar contents. I posats a estar-ho, a l’estiu podrem gaudir dels Jocs Olímpics, una celebració que ens augura emocions a cor que vols. Serà, com cada quatre anys, una festa per als que ens agrada la cosa aquesta de córrer. I no tant sols córrer: la cita olímpica és la exaltació de l’esport. Allò que -permeteu-me el tòpic- : si no existís l’hauríem d’inventar. Pel bé de tothom (països i individus). Fins el cap der setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
21/01/2024
14.1.24
Carme Valero ens ha deixat
18.12.23
L'esport d'elit, perjudicial
12.12.23
El córrer i l'altruisme
4.12.23
La tragèdia de Pasang Lhamu
26.11.23
Diana Nyad
23.11.23
20.11.23
L'atletisme, l'essència de l'esport
12.11.23
La Marató de Nova York
4.11.23
Adéu a Tomàs Barris, un mite de l'atletisme
- Amigues i amics, avui us parlo d’un esportista mític que ens ha deixat: Tomàs Barris, un dels millors atletes catalans de la història (sinó el millor), que va morir diumenge passat als 93 anys. El seu currículum és excepcional i no hi cap en aquesta modesta glossa. Només uns apunts: en la dècada del 1955 al 1965, va aconseguir ni més ni menys que 34 rècords d’Espanya. Va ser el primer espanyol en córrer proves per Europa. En una d’elles, a Finlàndia, va aconseguir fer el 1500 en 3 minuts, 41 segons en una pista de cendra; un rècord de Catalunya que va durar 22 anys. Un temps que la temporada passada només l’han millorat cinc atletes catalans actuals. Fins fa molt poc, gaudia d’una sorprenent vitalitat. En una entrevista per aquest programa fa tres anys, justament el dia que en complia 90, explicava que feia dues hores diàries d’exercici físic a la terrassa de casa seva: uns exercicis que ell s’havia inventat. Un d’ells era passar no sé quants cops per sota d’una tauleta, que l’obligava a estirar-se com un gat. Va ser un esportista integral. Quan va deixar de competir a les pistes es va treure el títol d’entrenador de futbol i va dirigir varis equips de tercera divisió durant uns anys. I també, una temporada, de la preparació física de la selecció espanyola de bàsquet. Més tard va seguir estretament lligat a l'atletisme com a entrenador i com a directiu. Enumerar amb detall tot el que va fer en Tomàs Barris per l’esport és impossible. Un prodigi com atleta, i sobre tot, una persona bona. El recordaré sempre, orgullós d’haver estat amic seu. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.