L'atleta somali Samia Yusuf va commoure el públic de l'estadi de Pequín en els Jocs Olímpics d’aquella ciutat fa dotze anys. Ovacionaven la seva
voluntariosa arribada en una sèrie classificatòria dels 200 metres. Havia viatjat des de la misèria, només
plena d’il·lusió, desnodrida i sense
equipament adequat. Dies abans havia declarat a la BBC que "els somalis tradicionals creuen que les dones que practiquen esport o a les que els agrada la música estan corruptes. Per això he patit pressió de tot arreu. Algunes matins, em trobo amb carrers bloquejats per l'exèrcit o per la milícia, el que m'impedeix entrenar"
Es va presentar a la línia de sortida amb una samarreta, unes malles, una cinta blanca
al cap i unes sabatilles de claus que una atleta del Sudan li va
deixar en préstec. Va creuar la meta en un temps de 32.16, deu segons més tard que
la resta de les atletes. Arribava sola, molt lluny de les demès, però
mostrava a tothom un veritable esperit olímpic.
"Ha estat una
experiència bellíssima, he desfilat amb milers d'atletes del món", va
dir, il·lusionada, en tornar a Somàlia després de la seva cursa olímpica.
De petita, sempre havia estat la més ràpida del col·legi i de la seva ciutat, Mogadiscio. Es va fer adolescent. Córrer l’apassionava. No entrenava en una pista d’atletisme perquè la que hi havia estava malmesa. Ho feia pels carrers, on molts dies se’ls trobava bloquejats per l’exèrcit. Corria sense cronòmetre, descalça, i amb una amplia gambada natural. Veia proves d’atletisme a Europa a la televisió d’un centre de joves, i malgrat els prejudicis tribals en contra de que les dones fessin esport, es va prometre a sí mateixa que correria en uns Jocs Olímpics. Al maig de 2008 va quedar campiona d’Àfrica dels 100 metres. La seleccionen per a que representi Somàlia, i mesos després, amb només 17 anys, va a Pequín per participar en els seus primers i únics Jocs.
No va participar en els Jocs de Londres quatre anys després d’aquella emotiva cursa a Pequín. No va poder fer-ho perquè Samia Yusuf va morir al mar, a la recerca d'una vida millor, mesos abans dels Jocs.
Havia pres la decisió d’anar a Europa per tal de millorar la seva tècnica. Molt motivada, esperava que la seleccionessin per als Jocs de Londres i volia fer-ho en millors condicions que a Pequin. La seva mare va vendre fins i tot un petit terreny per finançar el seu viatge i que pogués així complir la seva il·lusió i passar a tenir una vida allunyada de les guerres i la precarietat.
-----------------
Miquel Pucurull
Actualitzat 04/09/2020
Fa dos anys, l’escriptor italià Giuseppe Catozzela va escriure un llibre que ha estat traduït al català com "Córrer sense por" de l'editorial Sembra Llibres, i al castellà “Correr hacia un sueño” de Grijalbo, on explica l'admirable lluita de la jove per assolir el seu major desig: convertir-se en atleta i obrir-se camí en un país marcat per la guerra, el fonamentalisme i la manca d'oportunitats per a les dones.
Hola Miquel,
ResponEliminaLa història de la Samia també la van traduir al català els editors de Sembra Llibres.
http://sembrallibres.com/llibres/correr-sense-por/
La història de la Samia és terrible per tot el que comporta, les dificultats que havia de superar al seu propi país i les situacions que amb una força digna d'admiració va superar en intentar arribar a Europa per assolir el seu somni. Córrer en representació del seu país, però sobretot de la gent del seu país.
Una gran història i un grandíssim exemple per a tots.
Una abraçada,
Marta Gil.
Moltes gràcies, Marta. Explicito a l'apèndix la teva informació.
EliminaUna abraçada.
Miquel