No se sap prou bé quina dona va ser la primera de
córrer una marató al món. Els francesos diuen que va ser una francesa, a París,
el 1918; els anglesos afirmen que va ser una anglesa, el 1926. Però he trobat una publicació seriosa la 'Revista Olímpica', on l'historiador Athanasios Tarasouleas diu que va ser la grega Stamata Revithi molt abans, el 1896.
La història, poc coneguda, és
aquesta: volia participar en la marató dels primers Jocs Olímpics moderns a
Atenes, però com que era una dona no la van deixar sortir. I va decidir fer-la
tota sola l’endemà. A les vuit del matí va apuntar l’hora en un paper, va fer
que el signés un mestre que anava cap a una escola i va agafar el mateix camí de la
marató del dia abans. Va tardar cinc hores i mitja. Quan va arribar, va demanar a uns
ciutadans que li firmessin el paper amb l’hora. Li van preguntar perquè ho
havia fet i va contestar: “-Perquè el rei li doni un lloc de treball al meu fill
quan sigui gran”.
El document no va arribar al monarca i l’esperança de Stamata Revithi es va perdre en la pols
de la història. També la glòria, perquè, malauradament, cap estament oficial va
reconèixer la seva gesta.
Miquel Pucurull
29/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada